El resum del llibre es pot dir en dues frases: Tinc por de tot. I el cinema de terror m’ha ajudat a superar-ho. Aquestes són les dues premisses que condueixen aquesta obra autobiogràfica, i gairebé confessional, en què l’autora retrata sense cap pudor les seves pors i com, paradoxalment, les pel·lícules que fan més por l’han ajudat a conjurar-les. Una aproximació al gèneres fantàstic i de terror des d’una perspectiva molt íntima i personal.

Desirée de Fez

Des que va començar a escriure crítica, Desirée de Fez va decidir especialitzar-se en cinema de terror i fantàstic. Forma part de l’equip del Festival de Sitges; és columnista d’‘El Periódico’ i col·labora a la revista ‘Fotogramas’ i als programes ‘Página Dos’ i ‘Punts de Vista’, de TVE. Condueix el podcast de cinema fantàstic ‘Marea Nocturna’. Imparteix classes a FX Animation Barcelona 3D & Film School i a La Casa del Cine. És autora de dos llibres sobre J.A. Bayona, ‘Lo imposible. El libro de la película’ i ‘Un monstruo viene a verme: El arte de la película i la visión de sus autores’.

Entrevista a Desirée de Fez

L’autora ens explica com combat les pors a ‘Reina del grito’ un recorregut per les pors femenines amb el cinema de terror com a teràpia

Àrtic

De Fez és mare d’un nen de set anys i una nena de quatre. Els seus fills són importants per entendre aquest llibre d’autoreflexió que comença amb un diàleg amb la seva filla que, quan tenia dos anys, li va dir que no volia anar a l’escola “perquè tenia molta por” i acaba amb una altra conversa, un any després, quan li diu: “Ja n’hi ha prou! No has de tenir por. Ja ets gran”.

Entre aquests dos diàlegs, l’autora fa un recorregut que va des de la seva infància fins al present, vinculant diferents pel·lícules de terror amb les seves experiències vitals i les seves pors personals. D’aquesta manera, s’allunya del discurs més teòric i acadèmic, per fer-ho des d’un punt de vista més subjectiu, partint del cinema de gènere, per acabar parlant de si mateixa. Així, el llibre es converteix en un text sobre el gènere, de terror, des d’una perspectiva de gènere, el de ser dona, amb un estil que es llegeix com si fos una novel·la, amb una narració fluida, amb molt sentit de l’humor, que ens ofereix una mirada completament inesperada, però absolutament coherent.

Des de ‘La profecía’, film que resumeix les seves pors infantils, fins a la sèrie ‘Tales From the Loop’, que l’ajuda a trencar el bucle de la por, de Fez traça en 19 capítols un trajecte per films emblemàtics del terror: ‘Carrie’, ‘Crash’, ‘Halloween’, ‘La llavor del diable’, ‘L’exorcista’, ‘Possessió’, i menys coneguts però no per això menys interessants i significatius, com ‘Una noia torna a casa sola de nit’ o ‘Babadook’.

La crítica

‘Reina del grito’ és un llibre difícil de classificar: és de cinema, sens dubte, de cinema de terror, però és molt més, és un llibre de memòries, de records, que es pot llegir sense que t’agradi aquest gènere o no en sàpigues res. És una obra catàrtica, algunes pel·lícules són com una taula de salvació i, fins i tot, terapèutica, el terror al cinema és una ficció amb un principi i un final, que és quan s’obren els llums. Però també és una obra d’un feminisme subtil, reivindicatiu, però no vindicatiu. Alhora, genera el desig de repensar la pròpia vida a través del cinema que s’ha vist perquè la conclusió final és molt senzilla: totes les pel·lícules parlen de nosaltres. I això no ens ha de fer por. Com tampoc ens n’ha de fer el cinema de terror perquè pot ser sanador, alliberador i reconfortant.