‘Cineastas emergentes: mujeres en el cine del siglo XXI’ s’acosta a l’obra realitzada per dones iberoamericanes al segle XXI, donant a conèixer diferents aspectes del cinema fet per aquestes noves creadores a tots dos costats de l’Atlàntic: Espanya, per una banda, i l’Argentina, Mèxic, Xile, Colòmbia, Cuba i el Paraguai, per l’altra.

Dues són les autores responsables de l’edició d’aquest llibre que compta amb firmes d’importants assagistes i crítiques espanyoles i llatinoamericanes. Annette Scholz ha treballat per a diversos festivals de cinema a Europa i va coeditar el llibre ‘El cortometraje español (2000-2015): tendencias y ejemplos’. Marta Álvarez és professora titular a la Universitat de Bourgogne Franche-Comté, a França. El seu treball d’investigació es reparteix entre la literatura i el cinema espanyol contemporanis. Ha coeditat ‘No está quieto: nuevas formas documentales en el audiovisual hispánico’.

Tres idees recorren aquest volum. La primera, la paraula «emergents» del títol, que té una doble lectura: el fet que, efectivament, en aquests vint anys han aparegut moltes noves professionals del cinema però, al mateix temps, la majoria han tingut i tenen una difícil continuïtat i es queden ancorades en aquest primer moment emergent.

La segona idea és la d’apropar-se al món del cinema fet per dones, no només des de la perspectiva de les directores, sinó ampliant el ventall a altres camps de la producció en què les dones encara tenen molt camí per recórrer fins a aconseguir una certa igualtat en una indústria encara molt masculinitzada. I, en aquest sentit, apropar-se a terrenys de la producció que solen ser marginals o en perpètua emergència respecte al cinema dominant, és a dir, el documental, l’animació i el curtmetratge, on hi ha una forta presència femenina.

Una tercera idea recorre el llibre i també és important. En el manifest de 25 punts que Deborah Shaw proposa a la primera part del text, s’exposen les línies mestres del que ha de ser l’anàlisi d’un cinema feminista, amb alguns punts interessants i potser conflictius, com el de tenir l’home com un aliat i considerar els directors homes com a realitzadors feministes. És important destacar aquest punt perquè enriqueix la lectura del llibre i l’allunya de postures maximalistes d’un feminisme radical, a vegades, una mica intolerant.

Dividit en una presentació i tres capítols, el primer dedicat a un marc teòric, el segon al cinema fet per dones a Espanya i el tercer a l’estudi de les cineastes llatinoamericanes, el llibre es completa amb un DVD amb nou curtmetratges subtitulats, tres espanyols i sis llatinoamericans que il·lustren i acompanyen el text, i material didàctic. ‘Cineastas emergentes’ és una oportunitat per apropar-se una mica més a un fenomen imparable: la presència de les dones al cinema.