El 2016, el Festival Cinespaña de Tolosa va dedicar una retrospectiva al cinema documental produït per Paco Poch. El productor català, l’autora del llibre Gabriela Zea Nadal i diversos companys més van viatjar a Tolosa per presentar els llargmetratges que s’havien de projectar: ‘La substància’, ‘La maleta mexicana’, ‘Innisfree’, ‘Cravan vs. Cravan’, ‘Cartes a María’ i ‘Buenaventura Durruti, anarquista’. El llibre Paco Poch. Sobre el cinema documental produït per Paco Poch i la seva retrospectiva a la XXI edició del Festival de Tolouse recupera les experiències d’aquells dies i les va intercalant amb entrevistes a algunes de les persones que han treballat amb el productor.

Paco Poch

Nom imprescindible per entendre el cinema independent dels últims 30 anys, el productor i distribuïdor Paco Poch ha tingut una rellevància molt especial en el camp del documental. Fa temps que imparteix classes a la Universitat Pompeu Fabra, des d’on, a través del Màster de Documental Creatiu, s’han tirat endavant alguns dels films de què es parla al llibre. Gabriela Zea Nadal és periodista i realitzadora, i fa anys que dirigeix el bloc d’entrevistes Barcelonogy.

Un pròleg de Manuel Pérez Estremera fa un recorregut interessantíssim pel passat del documental a Espanya i, en especial, a Catalunya des de l’època de l’Escola de Barcelona, així com un retrat de la figura de Poch. I, en un breu epíleg, Pere Portabella fa un apunt personal sobre el protagonista. 

Zea Nadal

Zea Nadal ens presenta un diari de l’experiència de la retrospectiva en què deixa entreveure la idiosincràsia particular del productor català, un “productor-espectador” apassionat per tot allò que fa. En paral·lel, l’autora va intercalant entrevistes a figures que han treballat amb ell, com el programador del Festival Cinespaña Patrick Bernabé, el professor i productor Jordi Balló o els directors José Luis Guerín, Isaki Lacuesta i Lluís Galter. Finalment, entrevista el mateix Paco Poch, que explica les dificultats i les decisions creatives i de producció al darrere d’alguns dels llargs.

A més dels films presentats al certamen, també se’ns parla de ‘Gaudí’, de Manuel Huerga, o de ‘Mones com la Becky’ i ‘En construcción’, sorgits del Màster de la Pompeu. Així, s’acaba fent un repàs del passat recent de la producció de documentals al nostre país, en especial la que ha girat al voltant de Paco Poch. El llibre, per tant, és un homenatge al productor però també una reivindicació de la no-ficció com a finestra indispensable a la realitat, que pot ser tant o més creativa i personal que qualsevol altre format o gènere. 

Malgrat el temps que ha passat des del 2016, l’obra segueix sent actual en molts aspectes, i fins i tot voldríem que Poch hagués parlat més extensament de cada un dels projectes. Molt útil i recomanable per entendre l’evolució del documental a casa nostra durant les darreres dècades a través d’una de les figures més importants, un productor sempre apassionat pel cinema i les històries en què treballa.