‘Las leyes de la frontera’, de Daniel Monzón, aspira a 6 categories dels Premis Goya 2022 : millor guió adaptat per a Daniel Monzón & Jorge Guerricaechevarría, actor revelació per Chechu Salgado, direcció artística per a Balter Gallart, disseny de vestuari per a Vinyet Escoba, maquillatge i perruqueria per a Sarai Rodríguez, Benjamín Pérez & Nacho Díaz i millor cançó d’ Alejandro García Rodríguez, Antonio Molinero León, Daniel Escortell Blandino, José Manuel Cabrera Escot & Miguel García Cantero.

La cinta va clausurar la darrera edició del Festival de Sant Sebastià, on vam entrevistar el director i els seus protagonistes.

Estiu del 1978. El Nacho Cañas és un estudiant introvertit i una mica inadaptat de 17 anys que viu a Girona. Quan coneix el Zarco i la Tere, joves delinqüents del “barri xino” de la ciutat, es veu immers en una cursa imparable de robatoris i atracaments, transgredint la frontera entre dos mons, creuant la línia que hi ha entre el bé i el mal, entre la justícia i la injustícia. Un estiu que els canviarà per sempre.

Daniel Monzón i l’univers dels 70

Al llarg de vint anys, Daniel Monzón ha dirigit sis llargmetratges molt diferents, però amb el comú denominador de ser reformulacions de gèneres clàssics. El seu setè treball, ‘Las leyes de la frontera’, adaptació del llibre de Javier Cercas, és un clar homenatge al cinema quinqui dels anys 70.

Monzón va llegir el llibre a l’acabar el rodatge d’‘El niño’. Durant la preparació de ‘Yucatán’, el cineasta va deixar créixer la idea d’adaptar-lo fins que va trobar el to i l’estructura ideal en un guió escrit en col·laboració amb Jorge Guerricaechevarría, que condensa les 300 pàgines d’una novel·la dividida en dues parts.

‘Las leyes de la frontera’ és una història de quinquis urbans, però també és una història d’amor i d’amistat. El triangle suggerent entre els tres protagonistes només podia funcionar si els intèrprets triats aconseguien donar-li credibilitat als seus personatges. Chechu Salgado com el Zarco, Begoña Vargas com la Tere i Marcos Ruiz com el Nacho, transmeten una química perfecta a la pantalla.

Ambientada a la dècada dels 70, la pel·lícula havia de ser fidel a l’època en tots els sentits. Trobar els espais ideals va portar la producció a rodar en diferents llocs de Catalunya, recreant els barris de la Girona de la transició, una època de la qual els tres joves actors sabien ben poc.

La crítica de ‘Las leyes de la frontera’

Homenatge al cinema quinqui de ‘Navajeros’, ‘El vaquilla’ o ‘Deprisa, deprisa’, potser aquest és el film amb què més coses té en comú, ‘Las leyes de la frontera’ en cap moment pretén ser una imitació d’aquests títols. Monzón tenia molt clar que calia fer una pel·lícula situada als 70 sense perdre de vista que està rodada ara mateix. Per això, utilitza l’scope i una fotografia de colors vius, juntament amb una banda sonora evocadora però molt actual. Western urbà, cinema d’acció, homenatge a un cinema desaparegut, ‘Las leyes de la frontera’ és espectacle i és memòria. Un treball important.