El periodista Raúl Cornejo traça un recorregut molt personal a través del cinema espanyol fet al marge de la indústria en els 10 anys que van del 2010 al 2020.
En el pròleg, el director Pablo Hernando dibuixa un esquema molt precís dels diferents cercles del cinema espanyol: el comercial, l’independent i el de festivals. Però apunta que n’hi ha un altre a part d’aquests tres, al marge de tota la resta, el d’un que es pot anomenar de baix cost. És del que s’ocupa aquest llibre imprescindible si volem entendre el cinema espanyol del segle XXI.
Raúl Cornejo
Raúl Cornejo és un periodista cultural nascut a Alacant. El seu nom es va fer popular quan, el 2008, va crear el blog de cinema Vivir Rodando, espai de referència per conèixer l’altre cinema espanyol. Fa tres anys va publicar ‘Un mundo aparte. 50 visiones cinematográficas sobre la creación literaria’, dins de la col·lecció “Filmografías”, de la UOC. ‘Las cortinas son invencibles’ és el seu segon llibre.
Aquest text, d’allò més interessant i complet, i de més de 700 pàgines, es podria anomenar també ‘D’una crisi a una altra’ o ‘Com les crisis esperonen la imaginació’. Però l’autor va preferir titular-lo amb una frase d’una de les pel·lícules que, per a ell, són fonamentals d’aquest altre cinema, que és ‘La tumba de Bruce Lee’, del col·lectiu Canódromo abandonado.
Radiografia del cine de crisi
Publicat per l’editorial independent Dilatando Mentes, el llibre es divideix en dues parts. La primera, un assaig polític, social i cinematogràfic sobre Espanya entre la crisi econòmica de l’any 2008 i la crisi sanitària provocada per la covid-19 el 2020, serveix per contextualitzar d’una manera molt clara el naixement d’aquest tipus de cinema que busca obrir-se camins al marge dels canals establerts.
La segona part analitza una selecció de 70 pel·lícules que Cornejo reconeix com a personal però no exhaustiva, en la qual cada títol es contextualitza i es complementa amb una entrevista; gairebé sempre a la persona que el dirigeix, però de vegades a qui l’escriu, en fa la direcció de fotografia, l’interpreta, en fa la crítica de cinema o, inclús, algú especialitzat en economia o politologia.
El resultat és una radiografia de la societat espanyola en aquests 10 anys crucials, i de com s’ha reflectit en un cinema que l’autor es resisteix a anomenar de baix cost, perquè aquest terme té implícit un cert menyspreu. ‘Las cortinas son invencibles’ dona veu a cineastes del futur, a tothom que està construint el cinema del segle XXI. Des del pròleg de Pablo Hernando fins a l’epíleg d’Èrika Sánchez, dos dels noms propis d’aquest cercle, el llibre és, al mateix temps, un instrument de consulta i una memòria col·lectiva. Una obra indispensable per conèixer l’evolució del cinema espanyol de l’última dècada.
