La recerca d’una dona per esclarir la misteriosa desaparició del seu marit la porta fins al Congo, on es veu obligada a buscar la veritat sobre el que li va ocórrer a l’home que estimava.
Els creadors
Amb elements de thriller, drama i cinema social, els germans Harry i Jack Williams han escrit una sèrie que mira de repetir l’èxit que va tenir ‘The Missing’ el 2014. Si allà era un matrimoni que buscava el seu fill de 5 anys desaparegut durant unes vacances a França, aquí la incògnita està en saber què li ha passat al marit de la protagonista, la vídua del títol, després que morís, en principi, tres anys abans en un accident d’avió. I remarquem “en principi”, perquè ella creu veure’l en un reportatge a la televisió i decideix traslladar-se a Kinshasa per esbrinar-ho.
Dues trames en paral·lel
A través de 8 episodis d’uns 50 minuts de durada, seguim l’odissea d’una dona, interpretada per Kate Beckinsale, entossudida a desentranyar el tràgic enigma que li va canviar la vida. Evidentment, el camí no serà gens fàcil. A través de diversos girs intrigants, la seva missió anirà destapant un complex entramat en una zona on la corrupció, les milícies, els nens soldat, l’espoli de béns minerals i el contraban estan a l’ordre del dia.
A la trama principal, s’hi suma una subtrama, situada inicialment a Rotterdam, on un home cec, suposadament l’únic supervivent del mateix accident aeri, busca formar part d’un assaig clínic per tal de recuperar la vista. Mentre ella busca respostes, ell busca la redempció. Es tracta d’una narració a dos temps -on cada personatge té els típics flashblacks que aporten nova informació- i que, barrejats amb el present, van creant totes les peces que ens ajuden a formar el trencaclosques.
No negarem que tot el material resulta familiar, de fet, té força punts de contacte amb una altra sèrie estrenada no fa massa a Netflix: ‘Black Earth Rising’. Les dues coincideixen en tema, tenen una protagonista femenina i, pràcticament, el mateix espai geogràfic, ja que part de l’acció de ‘La vídua’ també se situa a Ruanda.
Malgrat no tenir el guió més imaginatiu del món, el principal error és, sobretot, l’abús de trames paral·leles, flashbacks i personatges -en alguns casos són inclús prescindibles-, perquè provoquen confusió. Ara bé, una bona direcció, unes interpretacions convincents -això sí, amb una protagonista que quasi no es despentina, ni sua, ni s’embruta mai tot i les situacions en què es veu involucrada-, les ganes de descobrir què és el que va succeir, i el fet d’abordar amb tacte temes com el dolor, la pèrdua, la culpa, el penediment, la covardia o l’ambició fan que seguim la sèrie amb interès fins al desenllaç.
