‘La hija’, de l’andalús Manuel Martín Cuenca opta al Goya a la millor direcció i la millor actor protagonista per Javier Gutiérrez , després de projectar-se als festivals de Toronto i Sant Sebastià. Vam poder parlar amb ell i amb l’actriu protagonista, Patricia López Arnaiz.

La Irene té quinze anys i viu en un centre per a menors infractors. S’acaba de quedar embarassada i està decidida a canviar de vida gràcies al Javier, un dels educadors. L’home li ofereix viure amb ell i la seva dona Adela, per tal que pugui portar a bon terme l’embaràs. L’única condició és que, a canvi, accepti entregar-los el nadó

Manuel Martín Cuenca

Després de sis pel·lícules, Manuel Martín Cuenca s’ha convertit en una de les veus més personals i reconegudes del cinema espanyol. ‘La flaqueza del bolchevique’, ‘Malas temporadas’, ‘La mitad de Óscar’, ‘Caníbal’, ‘El autor’ i, ara, ‘La hija’, formen una filmografia sòlida; sempre tractant temes complexos -o, fins i tot, tabú- com la relació entre un adult i una menor, el canibalisme, la maternitat o la família.

CART LA HIJA MANUEL
Manuel Martín Cuenca durant l’entrevista mb l’equip de ‘La Cartellera’
Tracto d’explorar coses al límit i temes pertorbadors i incòmodes. La llavor que conté és interessant, parla d’una parella que no pot tenir fills que té un nivell de dolor i frustració molt gran… En aquest pacte fora de la llei, tots creuen que guanyaran, és un pacte de cristall.”
Manuel Martín Cuenca, directors

‘La hija’ és un drama triangular, cada vegada més claustrofòbic. El Javier, interpretat per un ambigu Javier Gutiérrez, és un home respectat a la comunitat que s’ha guanyat la confiança dels joves i dels altres treballadors. La Irene, a qui dona cos amb naturalitat la debutant Irene Virgüez Filippidis, és una noia a qui la vida ha tractat malament. I una misteriosa Patricia López Arnaiz que vol ser mare.

CART LA HIJA PATRICIA
Patricia López Arnaiz és l’Adela, una dona amb un clar objectiu: ser mare.
La pel·lícula no es posiciona per cap dels personatges, sobre qui és més innocent o més pervers.”
Patricia López Arnaiz, actriu

La crítica de ‘La hija’

Movent-se entre el drama familiar, el thriller psicològic, la pel·lícula de segrestos o, fins i tot, el “coming of age”, ‘La hija’ fa que ens preguntem per les raons morals d’uns i d’altres, en especial aquesta parella amable que ajuda la noia, però amb intencions egoistes.

‘La hija’ és valenta a l’hora d’endinsar-se en la psicologia de tres personatges amb llums i ombres. Gaudeix de passatges desassossegants i està narrada amb minimalisme, tot potenciant els silencis i allò que no veiem o sabem. Però s’allarga en alguns passatges, perdent tensió ocasionalment, acaba sent una mica massa freda de tan continguda que vol ser, i se sustenta en alguns fets força inversemblants que fan que el públic no s’acabi de creure algunes de les decisions. Amb tot, ens planteja preguntes sobre la complexitat de les persones i sobre la paternitat i la maternitat d’allò més estimulants.