Cinema

A Sant Josep de Costa Rica, la família de la Melba i el Víctor no ha parat de créixer, han tingut sis fills biològics i n'han acollit més de 130 des de fa 40 anys. Avui, alguns busquen diferents camins cap a la maduresa, mentre un nen nou s'integra de mica en mica en aquesta gran família, amb les aventures i dificultats per continuar i amb els pares cada dia més grans.

És la primera pel·lícula LGBTQIA+ que va rebre autorització per la seva estrena a la Xina. La història comença, amb la primera trobada dels protagonistes i la posterior relació secreta entre ells. El Zhao Jie i el Rohmer decideixen viatjar junts al Tibet i al camí es veuen involucrats en un accident que acaba amb la mort d’un nen. Malgrat que no són responsables del que ha passat, se senten culpables fins al punt que no deixen de discutir sobre el tema i acaben separant-se. Amb tot i això, quan el Zhao Jie s’assabenta que el Rohmer ha patit un accident en una glacera, va a buscar el seu amic amb la intenció d’ajudar-lo i evitar que li passi el mateix que a aquell nen que no van poder salvar.

El Valentin D. és un arquitecte i dissenyador d'èxit que fingeix ser orfe perquè s'avergonyeix de la família, uns ferrovellers de classe obrera del nord de França. Només la seva parella, la pretensiosa Constance Brandt, en coneix el secret. En plena inauguració de la seva retrospectiva al Palau de Tòquio, els seus familiars apareixen inesperadament: el seu germà Gustave, la seva cunyada Louloute i la seva mare Suzanne, que creu acudir a una festa sorpresa pel seu 80è aniversari. El retrobament promet ser inoblidable.

Després d'una sopar a la mansió dels Nobile, els convidats descobreixen que, per raons inexplicables, no poden sortir del lloc. Al prolongar la situació durant diversos dies, la cortesia en el tracte deixa pas al més primitiu i brutal instint de supervivència. Una paràbola sobre la descomposició d'una classe social tancada en si mateixa.

Roma, anys 80. Tres joves delinqüents, el Libanès, el Fredo i el Dandy, amb l'ajuda d'una improvisada banda de malfactors, entre ells El Nero, un extremista que es creu l'últim samurai, segresten i assassinen brutalment un ric propietari. Els diners del rescat decideixen invertir-los en el negoci de l'heroïna. Així neix una organització criminal despietada que elimina tots els seus rivals, controla completament el tràfic de drogues i s'alia amb la Màfia. Al mateix temps es beneficia de la protecció dels homes sense rostre als quals el govern assigna la feina bruta. Mentrestant, les autoritats estan embrancades en la lluita contra el terrorisme de les Brigades Roges i subestimen l'allau de violència i diners bruts que inunda i domina Roma

Una noia (Colometa) va deixant enrera la seva joventut. Una joventut rememorada fonamentalment amb tendresa i lirisme. Una època conflictiva que ella travessa, vista amb un prisma abans que res poètic, amb fets històrics vistos d'una forma personal i nostàlgica, patètica a vegades, discretament apassionada en el seu conjunt. Adaptació cinematogràfica de la exitosa novel·la de Mercè Rodoreda.

L'immortal text de William Shakespeare sobre la gelosia, segons Orson Welles. Otel·lo, un noble al servei de la República de Venècia, experimentat per a la guerra i recentment nomenat regidor a Xipre, es veu envoltat enmig d'una intriga apassionant per l'amor que aquest té cap a la seva dona Desdèmona.

En Mario (Massimo Troisi) és un home senzill que accepta una feina de carter. El seu treball consisteix en portar el correu a un únic destinatari, el poeta xilè Pablo Neruda (Philippe Noiret), que viu exiliat en un petit poble italià. Mario se sent fascinat per la figura de Neruda, i entre els dos homes anirà creixent una gran amistat.

Documental que indaga a la novel·la mai publicada de Truman Capote, 'Answered prayers', que segurament va acabar desencadenant el seu declivi. Emprant metratge perdut, animació i entrevistes de gent que el coneixia de primera mà, aquest film explora l'impacte d'aquesta obra sense acabar del famós autor de 'Breakfast at Tiffany's'. Tant amics com enemics del provocatiu escriptor donen llum sobre la seva agitada vida i destapen una personalitat que la mateixa Lauren Bacall descrivia: 'La seva intel·ligència el feia totalment únic'.

Basada en la novel·la autobiogràfica Dream, de l'escriptora Zhang Xiu Zhen, la protagonista d'aquesta pel·lícula treballa en una fàbrica, i en el seu temps lliure es dedica a la família, però quan pot intenta escriure. L'acció se situa en plena revolució cultural, entre els anys seixanta i principis dels vuitanta del segle XX. En la seva vida personal i familiar, ella és objecte d'abús diari per part de la seva parella al qual està mantenint, i amb el que ja ha tingut més fills dels que podia tenir. Malgrat tot, acaba derrotant aquestes circumstàncies gràcies a l'escriptura que es converteix en la seva alliberació.

El 1946 una escriptora d'esperit lliure, la Juliet Ashton, estableix una amistat amb els residents de l’illa de Guernsey després de la Segona Guerra Mundial, i decideix escriure un llibre sobre les seves experiències durant la guerra.

Una metàfora d'una societat que manipula i aliena els individus que la conformen. Haneke mostra en aquesta obra la seva habilitat per generar sensacions que l'espectador remeten constantment a l'angoixa existencial de l'home contemporani.

Després de la mort del seu pare, el Sal Paradise (Sam Riley), un novaiorquès que aspira a ser escriptor, coneix el Dean Moriarty (Garrett Hedlund), un expresidiari d'un encant irresistible i casat amb l'alliberada i seductora Marylou (Kristen Stewart). El Sal i el Dean es fan amics a l'instant. Assedegats de llibertat i decidits a fugir de la rutina i la monotonia, emprenen un viatge cap al Sud amb la Marylou. Adaptació de la novel·la homònima (1957) de Jack Kerouac, obra clau de la generació beat que descriu un viatge desenfrenat a la fi dels anys quaranta.

Un viatge trepidant per un món de focs passionals en el que l’atzar i la màgia uneixen les seves forces fins que aconsegueix que santes, goril·les, estudiants, traficants de diamants, directors de cinema, vídus, antropòlegs, perruqueres, transformistes i d’altres compleixin el seu destí: Viure la revetlla de Sant Joan com un somni sota la lluna d’estiu.