La directora Lila Avilés va començar la seva carrera com a actriu i directora de teatre en més de vint obres i amb alguns dels directors més reconeguts de Mèxic. Va dirigir diversos curtmetratges i fashion films abans de convertir la seva obra de teatre ‘La camarera’ en la seva primera pel·lícula, que va tenir deu nominacions als Premi Ariel del 2018 i va guanyar el de millor opera prima. 

‘La camarista’ és el relat del dia a dia d’una cambrera de pisos d’un hotel. L’origen de la idea sorgeix d’un llibre de l’artista visual i fotògrafa Sophie Calle titulat ‘Hotel’. Calle va fer aquesta feina en un hotel de Venècia i, durant aquest temps, es va dedicar a fotografiar els objectes, les escombraries, la roba i les restes abandonades de la vida dels hostes. D’aquesta sensació de voyeurisme imaginant la vida dels altres a partir de les restes i l’absència, va néixer l’obra teatral.

El film està rodat a l’Hotel Presidente de Ciutat de Mèxic. Avilés va parlar molt amb els treballadors fins al punt d’incloure’n alguns a la ficció en els mateixos càrrecs que tenien en la realitat. L’edifici és un dels protagonistes de ‘La camarista’, l’altre, el més important, és l’Eve, una dona tímida, treballadora, que parla poc i observa molt. El contrast entre els dos mons és brutal. Ella viu, en realitat, en una mena de presó d’alt estànding on contempla una vida a la qual mai no arribarà a accedir-hi.

L’actriu Gabriela Cartol, un dels nous rostres del cinema mexicà, interpreta aquesta dona que està gairebé sempre sola a les habitacions. Ella és un exemple excel·lent de les conegudes amb el nom de “Kellys”, i pot recordar-nos la Cleo de la pel·lícula ‘Roma’, d’Alfonso Cuarón. Però hi ha una gran diferència. Al film de Cuarón, la Cleo és perfectament visible, en canvi, a ‘La camarista’, l’Eve sembla no existir per als hostes.

Minimalista en la seva posada en escena, rigurosa en la seva planificació, humana en el tractament dels seus personatges, la pel·lícula mai no cau en la misèria o en la simple denúncia social. Aquest és el primer projecte dels productors espanyols residents a Los Angeles Jana Diaz-Juhl i Pau Brunet, productors executius de títols com ‘10.000 km’ (cat) i ‘Terra ferma’. ‘La camarista’ és atmosfèrica, empàtica i pausada però, per sobre de tot, és una lliçó de respecte i convivència. Aquest film  es va presentar a la secció Nous Directors del Festival de Sant Sebastià després de passar pel festival de Toronto.