Des de Suècia ens arriba aquesta sèrie en què el pes de l’acció el porten les dones, elles són víctimes i heroïnes.

L’argument

Les vides d’una mare en dificultats, una estudiant plena de vida i una policia ambiciosa es compliquen per culpa d’un atemptat imminent del Daesh a Suècia. A través d’aquestes tres dones, ‘Kalifat’ construeix una història que es mou del país escandinau a Síria.
Per una banda, el món desenvolupat, l’exemple modèlic de l’estat del benestar i, de l’altra, l’últim feu de l’Estat Islàmic, on regna l’extrema violència i la tirania de la llei islàmica, amb execucions en públic, constants amenaces i dones sotmeses, sempre cobertes amb el nicab.

La sèrie, dividida en vuit capítols d’uns 45 minuts, està dirigida pel bosnià Goran Kapetanovic i escrita per Wilhelm Behrman i Niklas Rockström. ‘Kalifat’ alterna tres trames argumentals: la d’una agent que rep informació que s’està planejant un atac terrorista, la d’una dona sueca que es va unir a l’Estat Islàmic i es troba atrapada amb una vida terrorífica a Raqqa i, finalment, la d’un reclutador que manipula joves sueques perquè s’uneixin a l’Estat Islàmic. 

Si bé és interessant com descriu el funcionament d’una cèl·lula terrorista que opera a Suècia, però que té el centre de comandament a Raqqa, la trama que dona més joc és la del jove que treballa com a professor associat en un institut d’un barri d’Estocolm. Ell és el cervell d’una operació que treballa en dues direccions: s’encarrega de formar petits comandos perquè cometin atemptats, però també capta adolescents per enviar-les de viatge sense retorn a Síria a viure sota la llei de la xaria i servir el califat.

La crítica

‘Kalifat’ té un gran valor educatiu, pel fet de descriure molt bé la manera d’operar de les xarxes gihadistes i els mecanismes de tot tipus que hi ha al darrere dels joves occidentals seduïts pel fonamentalisme islàmic.
La sèrie aconsegueix fer una radiografia molt completa del terrorisme gihadista, sobretot dels passos de l’adoctrinament ideològic.
La incapacitat del sistema per integrar joves de famílies immigrants, sense arrelament cultural o pel fet de formar part de famílies trencades o d’entorns desfavorables, és aprofitada pels captadors, que prometen un futur idealitzat de benestar i felicitat en els territoris d’Estat Islàmic. Aquesta “seducció” no té tant a veure amb les seves profundes creences religioses, sinó amb el fet de viure en un ambient marcat per la falta d’oportunitats, amb certs desequilibris en funció dels orígens, i pensar que el seu futur no és massa prometedor.

La sèrie dosifica molt bé el thriller policíac i el drama social, amb uns personatges complexos (si exceptuem els dos germans terroristes suecs), i sap mantenir en tot moment el ritme i la tensió, malgrat alguns girs de guió un pèl oportunistes. A més, intenta evitar un missatge de tall xenòfob a la vegada que ens recorda, de forma subtil, els conflictes bèl·lics en què s’ha vist involucrada la població musulmana, ja sigui com a víctima o com a botxí.