“L’online ha vingut al món dels festivals, o almenys en el cas del DocsBarcelona, per quedar-se d’una forma estratègica, no per substituir, però tampoc per ser una alternativa”. Joan Gonzàlez, director del Festival DocsBarcelona, fa aquesta afirmació pocs dies després que Thierry Frémaux, delegat general del Festival de Canes, hagués dit en una entrevista a ‘El País’ que “un festival ‘online’ de cinema no és un festival’. Amb la crisi de la covid-19, el DocsBarcelona optava per fer com el D’A Film Festival Barcelona, ni cancel·lava ni ajornava, seguia endavant.

Amb una programació de 36 documentals procedents de 22 països, un volum de títols que disminueix molt poc respecte a passades edicions (que rondaven la quarantena), el festival s’enfronta a la situació provocada pel coronavirus, mantenint les seves seccions, activitats i jurats habituals en una edició online que arriba a tot l’Estat amb la complicitat de la plataforma Filmin

Tot és diferent per seguir igual

En aquesta 23a edició, el DocsBarcelona segueix mostrant els treballs d’experimentats cineastes i de debutants amb un futur brillant per davant. I tampoc no s’oblida de l’activitat professional, obrint una porta online per continuar treballant en la recerca de finançament i desenvolupament de nous projectes.

Caps de cartell

13 treballs opten al Premi al Millor Documental dins la Secció Oficial Panorama: hi destaquen títols com ‘Vivos’, de l’artista, activista i dissident xinès Ai Weiwei, on el cineasta viatja a Mèxic per denunciar la corrupció sistèmica a les institucions, posant el focus en la desaparició de 43 estudiants que una matinada de setembre de 2014, mentre viatjaven camí a Ciutat de Mèxic per commemorar la Massacre de Tlatelolco de 1968, van ser atacats per la policia. Un altre dels plats forts és ‘Winter Journey’, del danès Anders Østergaard. Un híbrid, ficció disfressada de documental o a l’inrevés, que ens descobreix l’existència de la Jüdischer Kulturbund, o Lliga Cultural Jueva, amb la que, a principis dels anys 30, el Ministeri de Propaganda nazi de Goebbels permetia que artistes jueus actuessin per a públics jueus. A les dramatitzacions que incorpora el relat, hi brilla el llegendari actor suís Bruno Ganz, en el que va ser el seu darrer treball cinematogràfic.

També s’hi poden veure pel·lícules com ‘Hi, A.I., de l’alemanya Isa Willinger, que parla sobre el desenvolupament dels robots i la intel·ligència artificial, sense evitar els conflictes ètics que s’hi relacionen, des d’una perspectiva insòlita i plena de sentit de l’humor. O ‘Overseas’, on la cineasta coreana Sung A-Yoon mostra el destí de les immigrants filipines que s’exilien al primer món per guanyar-se la vida com a mainaderes o treballadores de la llar, passant abans per una mena d’escoles d’esclavatge modern, que les converteix gairebé en heroïnes nacionals pel govern del seu país. 

També destaca ‘Advocate’, de Rachel Leah Jones i Philippe Bellaïche, que arriba amb premis als festivals de Tessalònica i Cracòvia. El film fa un retrat de la israeliana Lea Tsemel, coneguda com “l’advocada del Diable”, per la seva arriscada defensa dels drets humans i, més específicament, dels presoners polítics palestins acusats de resistència a l’ocupació d’Israel. O ‘The Magic Life of V’, de Tonislav Hristov, sobre una noia finesa que només troba l’alegria de viure quan tenyeix el seu cabell de blau i es converteix en el personatge d’un joc de rol. 

El model online funciona

L’èxit de la versió online del D’A Film Festival Barcelona, amb rècord de visionats, ha demostrat vàries coses: un festival de cinema es pot celebrar igualment; es pot portar la programació a tot l’Estat i, per tant, donar visibilitat al certamen més enllà de Barcelona i arribar a un públic molt més ampli (i també a la indústria de tot Espanya); descobrir títols excel·lents a un públic no exclusivament “cinèfil”; veure més films que si fos de manera presencial al tenir més flexibilitat en els visionats i no estar tan supeditat als horaris; i seguir mantenint diàlegs amb els directors/res. Sovint el cinema ha vist les plataformes com a enemigues quan, finalment, es demostra que són aliades

Més dones i més òperes primes

De la programació destaquen dues dades: d’una banda, més de la meitat dels llargmetratges estan dirigits o codirigits per dones (20 títols, un 55 per cent del total); de l’altra, 19 són òperes primes, aspecte que demostra una constant renovació del panorama del documental. Tot i el canvi de format, el DocsBarcelona continua sent una cita indispensable per conèixer el millor de la producció mundial de documentals.

El millor d’aquí i d’allà

La Secció Oficial Latitud, dedicada al cinema arribat dels països iberoamericans, compta amb pel·lícules com ‘Zona árida’, de la brasilera Fernanda Pessoa que torna a Mesa, considerada la ciutat més conservadora dels Estats Units, on la directora va passar uns mesos durant la seva adolescència, formant part d’un programa d’intercanvi. El seu retorn li serveix per desmitificar l’estil de vida i el somni americà. La cineasta Mariana Viñoles explica a ‘El gran viaje al país pequeño’ la història de dues famílies de refugiats sirians que intenten començar una nova vida a l’Uruguai, com a participants d’un programa d’ajuda humanitària impulsat pel que va ser president del país José Mujica.

El geògraf Simón Uribe debuta al llargmetratge amb ‘Suspensión’, o el retrat delirant d’una de les carreteres més perilloses del món, rematada per un enorme pont de ciment abandonat enmig de la selva colombiana, convertit en una insòlita atracció turística. ‘El viaje de Monalisa’ retrata l’escena nocturna i queer de Nova York, a partir de la figura d’Iván Monalisa, artista i escriptor, esperit lliure, establert sense papers a la ciutat dels gratacels. 

El futur passa per la cohabitació

El Docs farà com el D’A que, més endavant, tornarà a ser físic, sense descartar que mantingui una part online. L’objectiu: combinar la manera tradicional de veure cinema presencial a les sales amb l’experiència en línia. És evident que el format online té moltes virtuts, però no podem oblidar que el cinema es fa, principalment, per gaudir-lo en una sala. El mateix director Viktor Kossakovsky, que l’any passat va inaugurar el festival amb ‘Aquarela’, ha preferit esperar l’edició de l’any que ve per poder projectar el seu nou film a la gran pantalla abans que fer-ho online en aquesta. 

Cuidar les produccions fetes a casa

Una de les apostes del Docs és la seva atenció especial al cinema que es fa a Catalunya, malgrat la considerable baixada de producció. En total, 11 títols, els més destacats dins la secció Latitud. Entre d’altres, ‘¿Puedes oírme?’, dirigit per Pedro Ballesteros i produït per Paco Poch, que es submergeix en l’obra i la personalitat de l’artista Jaume Plensa, convertint-se en una reflexió sobre els mecanismes de la creació artística; ‘La nova escola’, de Ventura Durall, sobre l’intent de revolució educativa impulsat per l’Escola Nova 21, amb un programa basat en l’aprenentatge competencial, o ‘Constel·lació Comelade’, de Luis Ortas, que penetra dins el particular univers creatiu del músic Pascal Comelade. No hi falten les produccions més arriscades, les 4 que conformen la secció What the doc!, ni la secció Doc-U, dedicada al talent dels centres d’estudis superiors del país, amb una selecció de títols que demostren el talent de les noves generacions.

Interacció virtual amb el públic

El festival ofereix quatre taules rodones, una classe magistral i vuit col·loquis virtuals oberts al públic a través d’Internet i les xarxes socials. L’estat de la indústria cinematogràfica davant la covid-19, es posa a debat amb productors, representants institucionals i directors de festivals. El prestigiós Niels Pagh Andersen, que ha treballat com a muntador de cinema des de 1979 i ha participat en més de 250 pel·lícules, com per exemple ‘The Act of Killing’, obre la seva caixa d’eines des de la seva sala d’edició en una conversa amb el cap de programació del festival, Tue Steen Müller.

‘Letter from Masanjia’ inaugura el DocsBarcelona

La producció canadenca ‘Letter from Masanjia’ del canadenc Leon Lee, Premi del Públic al festival Hot Docs, és l’encarregada d’inaugurar aquesta edició especial del DocsBarcelona. A partir del missatge de socors d’un dissident xinès en una decoració de Halloween, el director rastreja la violació dels drets humans al país.

Les recomanacions del director

Ben aviat, oferirem una selecció amb les crítiques dels millors títols de les diverses seccions que es poden veure al festival. Tot el festival està disponible a Filmin.