Nova York, 1977. Un grup de caçadors de nazis descobreix que centenars d’antics alts funcionaris, científics i militars alemanys estan conspirant per crear una Quart Reich als Estats Units. Sota el comandament del ric jueu Meyer Offerman, l’equip emprendrà una cacera sagnant per trobar-los i assassinar-los.

El creador

La sèrie està creada per David Weil en memòria de la seva àvia, autèntica heroïna supervivent dels camps d’extermini d’Auschwitz i Bergen-Belsen, i Jordan Peele, director de les inquietants ‘Nosotros’ i ‘Déjame salir’. A més, té un repartiment espectacular, en què trobem Al Pacino, Logan Lerman, Carol Kane, Josh Radnor, Lena Olin o Dylan Baker.

Sèrie històrica

Inspirada en fets reals, la història d’aquest heterogeni grup de caçadors a la recerca de venjança només podia passar als anys 70 si volien que fos creïble la presència de velles glòries nazis ocupant alts càrrecs de poder als Estats Units. És un fet comprovat i cert que els Estats Units, l’Argentina i el Brasil van donar refugi i noves identitats a molts nazis que van escapar d’Alemanya al final de la Segona Guerra Mundial. També és verídic que Simon Wiesenthal va esdevenir un autèntic caçador de nazis, els quals lliurava a la justícia, al contrari del que fa aquest grup de “caçadors”, tal com diu el títol.

El que ja no és cert, o en tot cas mai no s’ha demostrat, és que aquests nazis conspiressin des del govern dels Estats Units per crear un Quart Reich que acabés amb els que ells consideraven éssers indesitjables, no només els jueus, també els negres i els llatins o, més genèricament, com es diu a la sèrie, ‘’els pobres i els desgraciats’’.

Diferents tons i estils

Els anys 70 determinen l’estètica de la part contemporània de la sèrie, amb referències al cinema “exploitation”, el món del còmic i els superherois, les sagues galàctiques i el cinema polític d’aquella època, del qual Al Pacino n’és un bon exemple. Però, al costat d’aquest estil clarament referencial, també evoca el terror de l’Holocaust i els camps de concentració, tot plegat rodat amb gravetat i duresa, com correspon al terrible relat que recorda.

L’equilibri entre un i altre estil no està sempre aconseguit i provoca, de vegades, la sensació d’estar veient dues sèries en una: la del passat i la dels anys 70, que tenen un encaix difícil, sobretot perquè una està dominada per una seriositat reverencial i, l’altra, vol jugar a una certa lleugeresa molt tarantiniana.

Temes actuals

Un altre dels problemes o, segons per a qui, atractius de la sèrie, radica en les diferents trames que avancen en paral·lel per convergir en una sola resolució. Tenim la dels caçadors i la seva venjança, la del llop solitari assassí a sou que els persegueix, la de l’agent de l’FBI que investiga les morts estranyes de persones grans, i la dels polítics conspirant per aconseguir un nou Holocaust amb l’expansió d’una epidèmia generalitzada que posarà fi a la població més desfavorida. Sense que els seus creadors poguessin preveure-ho, aquest fet li dona a la producció un element d’actualitat desgraciadament oportú. 

Amb tot, i malgrat una durada un pèl excessiva, estem a favor d’una sèrie políticament incorrecta, perversa, violenta, crítica, irònica i paròdica que, en un moment en què els moviments d’ultradreta creixen a tot el món, ens recorda que els nazis poden seguir entre nosaltres.