L’Escola de Cinema i Audiovisuals de Madrid (ECAM) ha publicat ‘Guía didáctica del cine documental y de no ficción’. L’obra recorre, de forma entenedora i fàcil de seguir, la història del documental i els seus diferents subgèneres i estils, tot remarcant les seves possibilitats artístiques, estètiques i comunicatives. Sota llicència de Creative Commons, es pot descarregar gratuïtament des d’aquest link, i es permet reproduir i comunicar sempre que se’n reconegui l’autoria i que no sigui per a finalitats comercials, així com també alterar-la, sempre que l’obra derivada quedi subjecta a la mateixa llicència original.

Els autors

La guia ha estat elaborada pel col·lectiu audiovisual Los Hijos, compost per Natalia Marín Sancho, Javier Fernández Vázquez i Luis López Carrasco. Des del 2008, la seva feina alterna el registre documental amb l’experimentació formal, sempre entre el cinema d’avantguarda, la investigació etnogràfica i el videoart. Els seus treballs han estat projectats en diversos festivals com el FID Marseille, el Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata o el Punto de Vista, on van guanyar el Premi Jean Vigo al millor director pel seu primer llargmetratge, ‘Los materiales’, el 2010.

A qui va dirigit

El llibre està destinat principalment als professionals del món del cinema de diversos àmbits, historiadors cinematogràfics, professors i alumnes universitaris, però també a totes aquelles persones que vulguin conèixer la història i el potencial del gènere documental i de no-ficció. Els autors afirmen que aquest tipus de cinema és tan divers com cada persona que vulgui agafar una càmera. Al llarg dels anys, es poden trobar documentals de qualsevol nacionalitat, pressupost, temàtica i ideologia.

Contingut i estructura

La ‘Guía didáctica del cine documental y de no ficción’ treu profit de ser un document digital. Per les seves pàgines, a més d’una bona selecció de fotografies i una acurada disposició de text, imatge i grafisme que la fa fàcil de llegir, hi trobem sovint enllaços a vídeos de YouTube, Vimeo, Filmin i altres plataformes d’internet per poder visualitzar els diferents fragments que se’ns expliquen. 

A la introducció, els autors aporten les idees que recorren el llibre: cal preguntar-se sempre sobre la veracitat de les imatges i ser conscient del valor que poden tenir a l’hora de provocar un canvi en la societat. L’objectivitat i el punt de vista són cabdals. El llibret consisteix en 55 pàgines i 18 capítols, al llarg dels quals es va desglossant el doble vessant de l’obra: oferir una perspectiva general però no per això superficial de la història del documental, i aportar eines pràctiques perquè el lector reflexioni i, finalment, exerciti els diversos tipus d’obres. Un bon exemple és l’apartat 3, en què es parla de Robert Flaherty i el seu film ‘Nanook, el esquimal’, un dels cims del gènere, i que ja fa reflexionar sobre la manipulació, els artificis i el muntatge.

El llibre passa per les diferents èpoques, moviments i autors, per fer-se una idea de l’evolució del gènere mentre es fan comparatives amb exemples contemporanis, i que alhora permetin posar en pràctica els diferents estils amb coneixement previ. Hi trobem Dziga Vertov i el cinema experimental, les ciutats de Jean Vigo o Walter Ruttman, el cine assaig de Chris Marker, el “found footage” o el cinema directe de Frederick Wiseman, encara en actiu.

El llibre explica que, amb els anys, moviments com el cinema experimental dels 70, el fals documental o el diari filmat de cineastes com Jonas Mekas, han anat obrint la definició del que és un documental i, fins i tot, creant zones grises entre el cinema de ficció i el de no-ficció.

En les conclusions, la guia vol que el lector es pregunti sobre la utilitat del documental en l’època de la hiperconnectivitat i la multiplicitat de dispositius, tant de captura d’imatges com de reproducció. I se’n desprenen idees com la necessitat de ser crítics amb les imatges que se’ns presenten, o de crear documents audiovisuals profunds i amb vocació de perdurar.

En resum, ‘Guía didáctica del cine documental y de no ficción’ és una obra per consultar i experimentar, per visionar els clips que s’hi enllacen i reflexionar-hi, per obrir-nos a noves pel·lícules i noves maneres de contemplar el món. Útil, interessant i completa. Molt recomanable, i alhora una gran iniciativa.

Es pot descarregar aquí.