‘Gambito de dama’ de Scott Frank i Allan Scott es basa en la novel·la de Walter Tevis, inspirada en la vida de diferents professionals, tots homes, als quals va afegir la seva pròpia experiència com a jugador d’escacs. L’any 1983, poc després de la publicació del llibre, l’autor va reconèixer en un article a ‘The New York Times’, que la història de Beth Harmon era “un tribut a les dones intel·ligents”. De fet, la sèrie se centra en el veritable cost de ser un geni. 

L’argument

Abandonada i confiada en un orfenat de Kentucky a finals dels anys cinquanta, la jove Beth Harmon descobreix que té un talent sorprenent per als escacs mentre desenvolupa una addicció als tranquil·litzants proporcionats per l’Estat com a sedant per als nens. Perseguida constantment pels seus dimonis interiors i, en lluita constant amb els estupefaents, l’alcohol, l’obsessió per la perfecció i la soledat, la noia està decidida a convertir-se en la millor jugadora del món en un ambient tradicionalment masculí com és el de les competicions d’escacs. 

Scott Frank, ànima de l’excel·lent sèrie de l’oest ‘Godless’, que també es pot veure a Netflix, i el guionista Allan Scott, són els creadors de ‘Gambito de dama’, escrita entre tots dos i dirigida per Frank. Ells reconeixen que, a més de l’obra de Tevis, també van tenir molt present per a l’escriptura la figura del nord-americà Bobby Fischer i el seu mític enfrontament amb el campió rus Boris Spasski que, al 2014, va donar origen a la pel·lícula ‘El cas Fischer’, d’Edward Zwick.

‘Gambito de dama’ una obertura d’escacs

El títol, ‘Gambito de dama’, prové d’una de les obertures més famoses del joc d’escacs, que es caracteritza per l’ofrena del peó a l’adversari. Els set capítols de la sèrie s’organitzen segons els diferents temps d’una partida d’escacs, començant per les obertures, on coneixem la Beth Harmon, una òrfena de 9 anys, fins al final del joc, quan ja té 22 anys i s’ha d’enfrontar al seu rival més poderós, el rus Vasili Borgov.

La crítica

Tota la història es basa en el personatge de la Beth, a la qual donen vida dues actrius extraordinàries. Isla Johnston, una nena amb una gran personalitat i presència, l’encarna a l’edat de 9 anys en el primer episodi. Anya Taylor-Joy li dona vida en els sis restants. La magnètica actriu, descoberta per una majoria a ‘Múltiple’, de M. Night Shyamalan, és el millor de la sèrie. Al seu costat brillen tots els intèrprets secundaris que l’acompanyen, especialment la també directora Marielle Heller, com la seva mare adoptiva.
Una espectacular banda sonora, l’ús imaginatiu de la llum i les ombres, un vestuari i decorats cuidats de la història ambientada en gran part en temps de la Guerra Freda de la dècada dels 60, són alguns dels molts elements que fan d’aquesta producció una de les propostes més fascinants que hem vist darrerament.

Barreja de drama familiar, competició esportiva, coming-of-age, thriller, i clara reivindicació de l’empoderament femení, ‘Gambito de dama’ s’ha convertit merescudament en un dels grans èxits de la plataforma Netflix. Els seus creadors descarten la possibilitat d’una segona temporada atès que la història és conclusiva i tancada. Potser, per això, aquesta és una d’aquelles sèries referencials que quedaran en la memòria de l’audiència com un regal irrepetible.