La Rue és una jove de 17 anys que torna de rehabilitació sense intenció de deixar les drogues. En una festa abans de començar el nou curs coneix la Jules, una noia nouvinguda a la ciutat. Les dues, com la resta dels seus companys, hauran de lluitar contra els seus monstres interiors per enfrontar-se al futur que els espera.

El procés de creació

HBO aposta pel drama adolescent en aquesta adaptació nord-americana de la sèrie israeliana ‘Euphoria’ del 2012. Es tracta d’un remake oficial perquè en van adquirir els drets i, de fet, una de les encarregades d’escriure-la és la directora i coguionista de l’original. Ara bé, aquella estava ambientada als anys 90 i els protagonistes eren testimonis d’un assassinat, un conflicte que movia tota la trama. Malgrat que les dues tracten la relació conflictiva dels joves amb les drogues, pel que fa a la resta, no s’assemblen gaire. El creador d’aquesta nova versió és Sam Levinson, director dels films ‘Another Happy Day’ i ‘Nación salvaje’ i guionista del telefilm ‘The Wizard of lies’. 

Les pel·lícules i les sèries ambientades en Instituts mai no han faltat i, algunes d’elles, han marcat època. ‘Euphoria’ segur que també. Es tracta d’un retrat cru, realista i sense concessions de la generació que va néixer pocs anys després del canvi de mil·lenni. Al llarg dels 10 episodis, la veu en off de la protagonista ens va presentant les vides de cadascun dels personatges, absolutament desorientats, que busquen, en les aplicacions de cites, el sexe, l’alcohol o les drogues sintètiques, omplir el buit existencial o els problemes d’identitat, apatia, depressió o ansietat que experimenten gairebé tots.

Un cru mirall de la joventut

Cada capítol narra els intents dels personatges per conquistar l’anhelada eufòria del títol. Uns ho fan a través de les pròpies drogues, buscant l’amor o relacions sentimentals a l’Institut o per Internet -de vegades d’allò més tòxiques-, d’altres, mitjançant el sexe virtual o amb desconeguts. Però la sèrie no ofereix, precisament, molts moments d’eufòria. Bàsicament explora de manera profunda els problemes de l’adolescència, però va més allà de la simple radiografia

‘Euphoria’ tampoc busca la reivindicació nostàlgica d’aquesta etapa de la vida. Mostra la cara menys alegre i amable d’aquest període. Sovint, veiem els joves prenent les pitjors decisions, arriscant-se i posant-se en perill, no tant per buscar moments concrets de felicitat o adrenalina, sinó per omplir la buidor i la incomprensió que pateixen. Les xarxes socials juguen un paper fonamental, on tot es comparteix i es magnifica. No hi ha intimitat, ni privacitat. Tothom està exposat més que mai a les pressions dels altres. D’aquí, que temes com l’acceptació del cos, l’assetjament físic o psicològic, la salut mental, l’empoderament femení o la condició trans tinguin un pes tant important. A més, mai no recorren als pares, tutors o professors per resoldre els seus problemes. L’altre aspecte molt present en les seves vides és la pornografia, la principal influència de la seva vida sexual, que crea un imaginari molt esbiaixat de com han de ser les relacions, que esdevenen mecàniques i amb una quasi absència total d’afecte i tendresa.

Dos aspectes que destaquen de la sèrie són: per una banda, un repartiment encertadíssim, on sobresurten Zendaya i Hunter Schafer, i un grapat de bons intèrprets en papers extremadament complexos; i per l’altra, la realització, molt cuidada, i que no té por de prendre riscos a l’introduir canvis de formats, homenatges cinèfils, un fragment d’animació o una escena final que sembla un videoclip.

Una sèrie descarada, arriscada, juganera, de vegades cínica i provocadora però, sobretot, profundament trista perquè presenta una realitat molt desoladora. ‘Euphoria’ no és frívola ni intranscendent, sinó que es pren molt seriosament allò de què parla. I no parla només dels adolescents americans de la segona dècada del segle XXI. Per aquest motiu, no només la disfrutaran ells, sinó un públic molt més ampli. Ara només cal esperar que la ja anunciada segona temporada continuï mantenint la força i qualitat de la primera.