CART estrenes firts cow pais petit mia moi

L’equip de ‘La cartellera’ de betevé destaca aquestes estrenes que trobareu als cinemes aquest cap de setmana. Als reportatges trobareu una anàlisi crítica i entrevistes d’aquests tres títols que comparteixen una cosa en comú: el pes de les històries personals.

‘Petit país’, crònica d’una infantesa perduda

Cinta sobre el creixement d’un nen durant el conflicte entre hutus i tutsis a Burundi i Ruanda. Al BCN Film Fest, va guanyar el premi a millor pel·lícula i a millor actriu per a Isabelle Kabano. Vam parlar amb el director Éric Barbier quan va venir a presentar-la al certamen barceloní.

Una de les característiques del film és que segueix el punt de vista del nen. L’espectador que no conegui la història, l’anirà descobrint a partir de les seves experiències.

De manera curosa i sense oblidar-se dels aspectes més brutals, ‘Petit país’ fa una reconstrucció emotiva i ben documentada d’un període terrible del passat de Ruanda i Burundi, a través de la història de “coming of age” d’un nen que perd la infantesa massa aviat i massa ràpid. Malgrat una resolució una mica dispersa i abrupta, es tracta d’un relat força reeixit d’una infància truncada i d’una guerra, les conseqüències de la qual encara perduren.

‘First cow’, un western atípic

Després del seu pas per la Berlinale, i de ser guardonada al Festival de Deauville, al de Gijón i també al D’A Film Festival Barcelona, on es va endur el premi del públic, s’estrena la setena i excel·lent pel·lícula de la cineasta nord-americana Kelly Reichardt.

En aquest film, els protagonistes són dos homes i una vaca, i els immensos, àrids i desèrtics paisatges. Un cuiner, contractat per una expedició de caçadors de pells, i un immigrant xinès misteriós, que fuig d’uns homes que el persegueixen, es fan amics en un territori hostil, però amb unes oportunitats sense precedents, a l’Oregon del 1820.

Western atípic, profundament poètic, en què l’humor es barreja amb la malenconia en un retrat commovedor d’una amistat còmplice, lleial i essencial basada en l’amabilitat, la confiança, la comprensió, la sensatesa i l’empatia de dos immigrants que busquen prosperar i trobar el seu lloc al món en una terra desconeguda. En definitiva, dues hores inoblidables en què Kelly Reichardt ens dona una lliçó d’humanitat, de capitalisme i de rebosteria. Atemporal, universal i magistral.

‘Mía y Moi’, thriller amb herència emocional

Després de presentar-se mundialment a la secció oficial del D’A Film Festival Barcelona, s’estrena el debut en la direcció de Borja de la Vega, un film sobre dos germans, la Mía i el Moi, que es retroben després de la tràgica mort de la mare. La convivència els ha de servir de teràpia per tractar de curar una situació traumàtica del passat.

Rodat als afores de Piera i a la platja del Remolar del Prat de Llobregat, el film transcorre entre aquests dos espais simbòlics: la casa familiar i els seus exteriors, inundada pels records, i la platja, on tenen lloc els moments més alliberadors i de distensió dels protagonistes, amb els quals conversem en aquest reportatge.

‘Mía y Moi’ juga amb els ambients enrarits, insans i claustrofòbics, la paranoia i la psicologia per teixir una drama familiar que es converteix en un thriller fosc i sec de tensió creixent en què es barreja l’amor, l’odi i les passions desmesurades. Malgrat un ritme irregular i uns personatges no sempre ben definits, De la Vega demostra tenir un bon pols narratiu en el que és un debut arriscat i solvent.