Declaradament autobiogràfica, ‘Sinónimos’ es basa en les vivències del cineasta quan va viure a París. Impulsat per una força estranya que el portava a deixar Israel i no tornar-hi mai més, Lapid va arribar a la capital francesa sense res. Com el Yoav, el protagonista, es va negar a parlar el seu idioma l’hebreu, va trencar amb el passat, llegia obsessivament un diccionari i contemplava la vida des de la distància. Fins que va conèixer un francès, un amic que li va obrir un món nou: el del cinema.

La vida de Lapid, “sinònim” de la de Yoav

Quan va acabar el dur servei militar obligatori a Israel, Nadav Lapid va fugir del país i va viure un temps a París. Quan en va tornar, ja tenia clar que volia dedicar-se al cinema. El 2005, el seu primer curt es va presentar al Festival de Berlín. El 2011 va rodar ‘Policía en Israel’, que va guanyar el Premi Especial del Jurat a Locarno, mentre que ‘La professora de parvulario’ es va presentar a la Setmana de la Crítica de Canes del 2016. ‘Sinónimos’, la seva tercera pel·lícula, és la confirmació que Lapid és un director a tenir molt en compte.

Os d’Or al Festival de Berlín

Tota la pel·lícula està explicada des del punt de vista del Yoav. Molt lluny del naturalisme o del realisme, ‘Sinónimos’ és estilitzada, gairebé abstracta, i mostra un París força desconegut, travessat per a aquest home que sempre mira al terra i busca el sentit de les paraules i el seu significat, mentre passeja amb el seu abric de color taronja.

Influenciada per la Nouvelle Vague i, sobretot, per Godard, aquesta història se’n va endur l’Os d’Or al Festival de Berlín del 2019 i el premi al millor director al Festival de Cinema Europeu de Sevilla. ‘Sinónimos’, de Nadav Lapid, és una proposta original i molt inesperada.