El segon llargmetratge del francès Nicolas Pariser, estrenat a la Quinzena de Realitzadors de Canes, es va presentar a la Secció Perles del Festival de Sant Sebastià, on vam tenir ocasió d’entrevistar el seu director. ‘Els consells de l’Alice’ és una pel·lícula parlada tal com l’entenia Éric Rohmer , un dels cineastes que més influència ha tingut en Pariser, sobretot amb ‘El árbol, el alcalde y la mediateca’, film amb què aquesta història té alguns punts en comú. ‘Els consells de l’Alice’ és una pel·lícula profundament francesa en els seus personatges. L’argument gira al voltant de l’alcalde de Lió, Paul Théraneau, que es troba en una situació delicada: després de 30 anys de carrera política, cada vegada li és més difícil proposar noves idees i, per superar-ho, contracta una jove i brillant filòsofa, Alice Heimann. Resulta difícil imaginar en altres països una assessora com la que veiem aquí, amb una relació de respecte mutu entre un polític i algú que diu les coses clares. En aquest sentit, el film de Pariser planteja una gran pregunta: Què li diria l’Alice al president de la República?