Segurament, el nom d’Edith Head (1897-1981) no és prou conegut a casa nostra, tot i els mèrits que va assolir al llarg de la seva dilatada carrera. Va ser la primera dona a arribar a cap de departament de vestuari, va ajudar a definir l’estil del Hollywood clàssic vestint les estrelles més importants, i va ser nominada als Oscars 35 cops, dels quals va obtenir-lo fins a 8 vegades. És la dona que n’ha guanyat més en tota la història. També va escriure dos llibres: la biografia ‘The dress doctor’ i una mena d’obra d’autoajuda titulada ‘How to dress for success’. En definitiva, ens trobem davant d’una de les dissenyadores de vestuari més importants del segle XX.
Qui era Edith Head ?
De pares jueus d’origen immigrant, Edith Claire Posener va néixer el 1897 a San Bernardino, Califòrnia. Després d’estudiar Lletres, va començar a treballar com a professora, però aquella feina no l’acabava d’omplir i va fer diversos cursos de disseny artístic i d’art a Los Angeles. El 1923 va casar-se amb Charles Head, però acabaria divorciant-se’n el 1938, malgrat que sempre va mantenir-ne el cognom. Poc després de casar-se, va aconseguir que la contractessin com a dissenyadora d’esbossos a la Paramount, on va treballar bona part de la seva carrera.
A la Paramount, aviat va aprendre com d’important era establir una relació propera amb l’intèrpret per conèixer què li agradava més i què li quedava millor, per això hi havia moltes actrius que volien treballar amb ella i que, fins i tot, li demanaven vestits per a ús personal. El 1936 va obtenir el seu primer èxit quan va vestir Dorothy Lamour a ‘The jungle princess’. El “sarong” que portava, una mena de pareo d’origen asiàtic, es va popularitzar enormement.
“The Doctor” una carrera plena d’Oscars
El 1938 va ser nomenada dissenyadora en cap, inusual posició per a una dona en aquella època, i que mantindria fins a la seva sortida de l’estudi a finals dels 60. Dos anys després, es va casar amb el director artístic Wiard Ihnen; matrimoni que va durar fins a la mort d’ell. El 1944 va rebre força atenció del públic gràcies a ‘Una mujer en la penumbra’, protagonitzada per Ginger Rogers. Però, sobretot, va ser la creació, per part de l’Acadèmia, dels Oscars al millor disseny de vestuari el 1948 el que va acabar de donar-li fama mundial. A la primera edició, va ser nominada per ‘El vals del emperador’. I l’any següent, va rebre el seu primer premi per ‘La heredera’, amb una esplèndida Olivia de Havilland.
Si bé s’ha dit que els seus vestits no acostumaven a ser tan sumptuosos com els d’altres dissenyadors, la seva obra va ser clau en el canvi de capitalitat mundial de la moda de París als Estats Units. Intèrprets com Grace Kelly, Elizabeth Taylor, Ingrid Bergman, Shirley Maclaine, Rita Hayworth, Audrey Hepburn, però també Cary Grant, John Wayne, Steve McQueen, Paul Newman o Robert Redford, són només alguns dels que van aprofitar el seu talent.
Edith Head va començar a ser anomenada “The Doctor”, probablement per la manera com aconseguia solucionar els problemes a l’hora de vestir les estrelles, fixant-se en què els quedava millor i què els agradava més, però també pels nombrosos consells que donava a les dones americanes sobre com vestir en cada ocasió. Després del primer Oscar, va encadenar una dècada plena d’èxits.
El 1951 va guanyar-ne dos, gràcies a ‘Sansón y Dalila’ i ‘Tot sobre Eva’. L’any següent el va tornar a aconseguir amb ‘Un lugar en el sol’. I, poc després, arribarien els premis per a una excel·lent parella de pel·lícules protagonitzades per Audrey Hepburn: ‘Vacances a Roma’ i ‘Sabrina’.
Hi ha una col·laboració que, si bé no va donar-li cap Oscar, sí que val la pena destacar: les 11 pel·lícules que van fer junts Edith Head i Alfred Hitchcock. Dues d’aquestes, ‘La finestra indiscreta’ i ‘Atrapa a un ladrón’, protagonitzades per Grace Kelly, amb qui va establir una estreta relació. També van fer obres tan importants com ‘Vertigen (D’entre els morts)’ o ‘Els ocells’. Ha quedat per a la història el vestit verd que porta Tippi Hedren molt en la línia de l’estil de Head, simple i elegant.
Adéu a la Paramount
El 1967, sis anys després de guanyar el seu Oscar per ‘Los hechos de la vida’, la Paramount va decidir no renovar-li el contracte i ella se’n va anar a la Universal, on es va estar fins morir l’octubre de 1981. Allà encara va guanyar un últim Oscar per ‘El cop’. Curiosament, una cinta amb protagonistes masculins, cosa molt poc habitual per a un premi al millor disseny de vestuari, que acostumava a valorar més les pel·lícules amb personatges femenins.
La clau de l’èxit
Edith Head va ser capaç de tenir èxit a gràcies al seu talent natural i el seu estil, que no buscava cridar l’atenció de manera exagerada sinó afavorir l’intèrpret i fer avançar la narració de la pel·lícula, però també gràcies a la seva habilitat per gestionar directors i estrelles, i descobrir què és el que volien. Si bé la desaparició del sistema d’estudis va fer que no tingués una continuïtat directa d’aprenents i hereus, el seu estil atemporal va marcar el cinema americà per sempre. Sobre la seva feina, va dir que es tractava de convertir la gent en allò que no eren, una mena de creuament entre el camuflatge i la màgia.
Head va aportar molta personalitat a totes les pel·lícules en què va treballar i a tots els actors i actrius amb qui va col·laborar. Perquè sense ella, la màgia eterna de Hollywood no hauria estat la mateixa.
