El DocsBarcelona va tancar el diumenge 31 de maig la 23a edició, marcada per una aposta ferma per l'”online” com a resposta a la situació d’excepcionalitat provocada per la crisi de la covid-19 i l’estat d’alarma. 138.506 espectadors avalen l’èxit d’una edició històrica i d’abast estatal. El festival s’enfrontava a la situació provocada pel coronavirus mantenint les seves seccions, activitats i jurats habituals en una edició que ha permès portar la programació del festival a tot l’estat amb la complicitat de la plataforma Filmin

L’èxit de l’aposta en línia

La finestra a Filmin ha tingut una extraordinària acollida: si el 2019 eren 12.500 els assistents a les sales de Barcelona en deu dies de programació, aquest 2020 han estat més de 130.000 els espectadors, àvids de compartir les propostes d’un festival que es manté com a cita imprescindible entre els amants del cinema documental. En paraules del seu director, Joan González: “Fa quatre anys vam tenir per primer cop més de 10.000 espectadors, fa dos anys superàvem els 25.000, incorporant també els visionats ‘online’, i aquest any els 130.000 espectadors. No podem més que estar agraïts a tothom que ho ha fet possible enguany i al llarg d’aquests vint-i-tres anys”.

L’edició 2020, que ha acollit 36 documentals provinents de 22 països (un volum de títols que disminuïa molt poc respecte a passades edicions, que rondaven la quarantena), ha consolidat l'”online”, que ha arribat per quedar-se, com a segona finestra del festival. Si comparem la xifra de públic amb altres festivals europeus, les dades són reveladores: DOK.fest Munich ha tingut 75.000 espectadors en la seva edició en línia, i CPH:DOX (Copenhaguen), 117.000 (venint de xifres d’espectadors en sales similars a les anteriors edicions). També les activitats d’Indústria i adreçades als professionals, ubicades enguany en l’entorn digital del festival, han tingut un gran creixement.

Un palmarès molt femení

Si a la programació d’enguany brillaven un 55 % de títols dirigits per dones, el palmarès ho ha reflectit amb la presència de fins a vuit directores guardonades: Valentina Pedicini, Maia Lekow, Mariana Viñoles, Sung-A Yoon, Mònica Cambra, Alexe Poukine, Nila Núñez i Beryl Magoko.

La guanyadora del Premi DocsBarcelona al Millor Documental de la Secció Panorama ha estat per a la impactant i immersiva ‘Faith’, en què la italiana Valentina Pedicini penetra en el dia a dia d’una secta de monjos guerrers, formada per lluitadors d’arts marcials que es preparen per salvar el planeta quan arribi l’apocalipsi. ‘Faith’ ha estat la favorita del jurat (compost per Montse Armengou, Jordi Costa i Maria Xinxó, i presidit per la responsable d’Indústria de DOK Leipzig, Brigid O’Shea), que justifica la seva decisió “perquè estar veritablement immers en un món tancat i distant requereix unes fortes i constants opcions estètiques per part d’un cineasta. A través d’una càmera increïblement propera al tema escollit, la directora de ‘Faith’ ho aconsegueix, tractant amb encert el món brutal i opressiu d’una secta apocalíptica i la seva relació amb la violència i el patriarcat. L’estil visual i la música només reforcen el vincle dels espectadors amb aquests temes, però mai no defugen al seu punt de vista crític”.

Faith

A banda, el jurat ha concedit una menció especial a ‘The letter’, “perquè ,amb un retrat intergeneracional i el trauma heretat del colonialisme, aquesta pel·lícula explora la lluita per separar la mitologia familiar de la veritat, i posa al descobert llargs secrets no escrits i la duresa de la feina de ser cuidadora, pilar econòmic i referent d’una família. La càmera prova i sempre busca una veritat entre línies”. El film està dirigit per la keniana Maia Lekow, líder del grup musical Maya & The Big Sky, i l’australià Christopher King.

The letter

Dels films projectats a la Secció Oficial Panorama, els membres del jurat han atorgat el Premi Nou Talent, dirigit a cineastes debutants, a Artemio Benki, per ‘Solo’. Director novell però experimentat productor, va morir fa uns mesos, després d’acabar una emocionant pel·lícula que mostra l’experiència del pianista Martín Perino com a pacient d’un hospital psiquiàtric, i que, en paraules del jurat, “és un exercici d’empatia exemplar, que arriba a moments molt verídics i capta la pressió de ser designat geni a una edat primerenca. L’estudi de la narració i el personatge es planteja amb un bon treball de càmera i so, a més d’un punt de vista clar i humà. Una visió increïblement sofisticada per a un primer director, la visió i el talent del qual és una pèrdua per a la nostra indústria en general”.

Solo

A la Secció Oficial Latitud, dedicada a la producció de la península Ibèrica i l’Amèrica Llatina, el jurat format per Cosima Dannoritzer, Teresa Font i Eulàlia Iglesias ha premiat ‘El gran viaje al país pequeño’, de la uruguaiana Mariana Viñoles, sobre la vida de dues famílies sirianes establertes a l’Uruguai, després de participar en un programa d’ajuda humanitària impulsat pel que va ser president del país José Mujica. Els membres del jurat han escollit el film perquè, “a través de la seva perspectiva observacional, la directora ens permet compartir el dolorós procés d’adaptació de dues famílies de refugiats a un país d’acollida a l’altra punta de món. Acompanyant els protagonistes en aquest viatge, comencem a entendre la complexitat del repte de crear noves arrels. Per la valentia de fer visible un tema universal, com unes dones maltractades sexualment i per la vida, deixen de ser víctimes a partir d’expressar el seu dolor davant la càmera”.

El gran viaje al país pequeño

Per la seva banda, l’heterodoxa Secció What the Doc!, sempre atenta a propostes innovadores i arriscades, ha premiat ‘Il varco’, dels italians Michele Manzolini i Federico Ferrone. El jurat unipersonal, format pel periodista Manu Yáñez, fa aquesta aposta “per la seva meditativa i punyent denúncia de la incapacitat del continent europeu per aprendre dels seus errors del passat, forjats en el colonialisme i les guerres mundials. Aquest premi també reconeix la llibertat amb la qual els directors s’apropien de les imatges d’arxiu i dels diaris de soldats per construir un film que navega entre el testimoni factual, el relat poètic i l’evocació fantasmagòrica d’un passat que entenebreix el nostre present”.

Il varco

El jurat, format per Ona Anglada, Dani Vilaró i Darío Gómez, ha donat el Premi Amnistia Internacional Catalunya a ‘Overseas’, de la francocoreana Sung-A Yoon, retrat de les acadèmies d’esclavatge encobert on es formen milers de dones filipines abans de viatjar al Primer Món per guanyar-se la vida com a treballadores de la llar “per mostrar la realitat col·lectiva de les treballadores domèstiques migrants, dones que pateixen greus vulneracions de drets laborals com a resultat d’un sistema discriminatori que les exposa a llargues jornades de feina, explotació i abusos en molts països. Per fer-ho amb una narrativa no intrusiva que també ens presenta amb naturalitat valors positius entre elles, com la capacitat de resiliència o la sororitat”.

Overseas

El premi de la Secció DOC-U, espai d’exhibició dedicat al talent documental dels centres d’estudis superiors de Catalunya, ha anat a parar a ‘Mareas ocultas’, dirigida per Mònica Cambra. El documental és un homenatge a la mar, que ens fa pujar en una barca de pescadors que combat la contaminació de les aigües i lluita per recuperar la bellesa de l’entorn. Nila Núñez, Pol Galofre i Roger Carandell, membres del jurat, l’han escollit “perquè és una peça arriscada, que tracta un tema que no és nou però continua sent necessari. La direcció el transmet amb un llenguatge i un estil no habituals, des d’un punt de vista únic amb una factura tècnica molt ben meditada i cuidada. El jurat vol destacar el treball sonor, així com el gir de guió, que interpel·la directament el públic”. Finalment, el Jurat Jove Reteena, format per Oriol Pla, Mònica Cambra, Raül Baell, Pablo Mérida i Miriam Laaziz, ha decidit que el seu premi sigui per a ‘That which does not kill’, una delicada i molt rigorosa aproximació al tema de la violació dirigida per la cineasta belga Alexe Poukine, “perquè és un documental necessari, que, a través de diferents punts de vista trenca estereotips, col·lectivitza una problemàtica i motiva a reflexionar sobre els límits del consentiment sexual”.

That which does not kill

Els premis del públic

A més dels premis escollits per jurats de professionals i cineastes, el públic decideix tres guardons de pes. El Premi del Públic, dirigit a qualsevol pel·lícula de les seccions oficials (Panorama, Latitud i What the Doc!), ha anat a parar a ‘¿Puedes oírme?’, de Pedro Ballesteros. Per la seva banda, els espectadors adolescents han decidit que ‘Lo que dirán’, de Nila Núñez, s’emporti el Premi Docs&Teens. I, finalment, el Premi Docs del Mes, que recull els vots que, al llarg de l’any, han anat emetent els assistents a les projeccions de la xarxa, ha sigut per a ‘Womanhood’, de Beryl Magoko.

¿Puedes oírme?

El paper vital de la indústria

Amb un 52 % de creixement en el nombre de finançadors presents al festival, entre els quals Netflix, HBO, Disney, Al-Jazeera, Arte, Movistar+ o NHK, el DocsBarcelona ha inclòs entre les seves activitats un mercat de finançament de llargmetratges i, per primer cop, un d’específic de sèries documentals en desenvolupament.

Conclusions i valoració

El festival ha permès veure, del 19 a 31 de maig, els 36 documentals de la seva programació, que s’han estrenat i han estat disponibles en dies concrets per tal d’assimilar-se al màxim al format de l’experiència física. L’oferta de Filmin ha pogut arribar a molts llocs, tant de Catalunya com de la resta de l’estat, que, d’aquesta manera, han pogut accedir a una programació rigorosa, diversa i de molta qualitat que en el seu format presencial no haurien pogut veure mai.

Evidentment, com ja va passar amb el D’A Film Festival Barcelona, una de les coses que s’han perdut és el contacte personal amb els altres assistents i amb els directors, però això ho van suplir amb quatre taules rodones, una classe magistral i vuit col·loquis virtuals oberts al públic a través d’internet i les xarxes socials, que permetien la interacció entre cineastes i espectadors.

L’èxit de l’edició en línia ha corroborat l’enorme interès que hi ha pel cinema documental al nostre país i les nombroses possibilitats que ofereix una plataforma en línia. Però, sobretot, ha consolidat el format virtual, que se seguirà utilitzant com a segona finestra del festival.