Una de les estrenes més impactants que s’han produït darrerament és la inquietant sèrie d’HBO ‘Devs’, escrita i dirigida per Alex Garland.

La jove enginyera informàtica Lily Chan investiga una hermètica divisió de desenvolupament a la seva feina, una innovadora companyia tecnològica de Silicon Valley, ja que creu que són els responsables de la desaparició de la seva parella.
El primer capítol és desconcertant, no sabem on som, el protagonista mor a la meitat i hi ha diverses trames que s’obren sense que sapiguem per on anirà. Cal no deixar-se espantar per aquest difícil primer episodi. En el moment en què la Lily pren les regnes de la història, tot es va posant al seu lloc sense deixar espai a l’atzar. >

La Cartellera | Val la pena seguir la sèrie fins al final. No importa que no s’entenguin els conceptes físics que fa servir, el que sí s’entén és el conflicte ètic que planteja, sobre si tenim dret a veure el passat i, sobretot, si tenim dret a veure el futur.

La trajectòria d’Alex Garland

El nom de l’anglès Alex Garland és una garantia de qualitat. Ja tenia una fama ben guanyada com a novel·lista, ‘La platja’ és la seva obra més coneguda, i com a guionista, és autor entre d’altres de ‘28 días después’, quan va decidir provar sort en la direcció amb una pel·lícula de ciència-ficció, ‘Ex Machina’, l’any 2014 . Aquest film auster i modest en la seva producció, protagonitzat per Alicia Vikander, va ser un èxit inesperat que li va permetre realitzar ‘Aniquilación’, al 2018, molt més ambiciós i complex, que no va superar la barrera de la incomprensió dels productors que el van trobar “massa intel·lectual”. El trobareu a Netflix.
Decebut del cinema, Garland va acceptar l’encàrrec de fer una sèrie de ciència-ficció. ‘Devs’ insisteix en els temes que li són més afins: la física quàntica, els universos paral·lels, el poder omniscient dels creadors de Silicon Valley on, aïllats en els seus laboratoris tecnològics, arriben a creure’s que són déus. És en aquest context en què es desenvolupa un thriller de conspiracions, creuat amb una història d’amor i la incapacitat d’assumir la pèrdua d’un ésser estimat. Tot això, dominat per una poderosa màquina capaç de veure el passat i de preveure el futur.

Les claus de la sèrie

La complexitat de la història, que explora les teories dels univers paral·lels de Hugh Everett, es correspon amb els escenaris escollits. Edificis futuristes inspirats en l’espai sagrat dels musulmans, com la Kaba a la Meca; interiors daurats i laberíntics com les piràmides d’Egipte, reservats tan sols als escollits; uns espais d’una gran bellesa als quals s’arriba després de travessar un bosc de sequoies gegants envoltades de feixos de llum que s’estén als peus de l’estàtua gegantina i amenaçadora d’una nena amb els braços oberts.

Aquest poderós escenari podria menjar-se la sèrie si no fos per la presència d’uns personatges i uns actors que humanitzen i acosten la complexitat d’aquesta investigació. Sobretot el personatge de la Lily, que fa l’actriu britànica nascuda al Japó Sonoya Mizuno, que ja apareixia en petits papers en les dues pel·lícules de Garland. És ella, amb el seu aspecte fràgil i delicat, la que carrega primer amb el pes del dolor, després de la incredulitat i, finalment, del desafiament a aquesta màquina estranya, en un intent de demostrar que la capacitat de decidir és una cosa pròpia de l’ésser humà.

Un altre element fonamental en la creació de l’atmosfera d’aquest conte filosòfic sobre la pèrdua és la banda sonora de Geoff Barrow, Ben Salisbury i ‘The insects’, en la qual es barregen amb total llibertat la música sacra i el posttecno, que acompanya els melancòlics personatges a través d’aquest bosc màgic del coneixement que han de creuar per arribar a l’espai sagrat de Devs.