Estrenada a Rotterdam, ‘Destello bravío’, l’òpera prima d’Ainhoa Rodríguez, s’ha convertit en una de les pel·lícules revelació del Festival de Màlaga, on ha rebut dos premis importants: la Bisnaga de Plata Premi Especial del Jurat i millor muntatge per a José Luis Picado.

L’argument

L’Isa es parla a si mateixa deixant-se missatges en una gravadora per quan desaparegui o perdi la memòria. La Cita se sent atrapada en un matrimoni, en una casa plena de sants i verges. La Maria torna al poble on va néixer per enfrontar-se amb la seva solitud. Les dones d’una petita localitat rural, suspesa en el temps i assotada per la despoblació, viuen entre l’apatia del seu dia a dia on no passa res extraordinari i un desig profund d’experiències alliberadores que les facin retrobar amb el lloc on van ser felices o van somiar ser-ho.

La directora

Directora, productora i guionista extremenya nascuda el 1982, Ainhoa Rodríguez és doctora cum laude en Comunicació Audiovisual per la Universitat Complutense de Madrid. Els seus curts i vídeos musicals han guanyat més de 30 premis per tot el món. ‘Destello bravío’ és el primer llargmetratge produït per la seva pròpia companyia, Tentación Cabiria, i amb la col·laboració d’Eddie Saeta, la productora de Lluís Miñarro.

Un projecte sociocultural, punt de partida del film

Des de fa anys, Rodríguez treballa amb dones de diferents àrees rurals en tallers sobre llenguatge cinematogràfic i perspectives no normatives per encoratjar-les a promoure i liderar accions socioculturals en les seves comunitats. Es tracta de comprendre la importància del cinema per crear noves feminitats que trenquin amb la imatge predeterminada que molts mitjans tenen de les dones. Aquestes trobades són l’origen del film, rodat a Tierra de Barros, a Badajoz, amb la col·laboració del poble.

‘Destello bravío’ és un experiment d’allò més suggestiu. Es tracta d’una ficció que beu del documental, feta a partir de situacions reals, i interpretada per actrius no professionals que no fan exactament de si mateixes. És un treball de creació col·lectiva que frega el surrealisme i el realisme màgic, s’allunya dels plantejaments narratius tradicionals i transgredeix tant els gèneres cinematogràfics com els codis morals i sexuals convencionals per acabar descrivint l’estat anímic d’un lloc en vies de despoblació, centrant-se en les seves dones. 

Un somni alliberador

A través d’un so naturalista de dia i experimental de nit i una fotografia desaturada, amb plans frontals fixos estilitzats, gairebé com un àlbum de fotos antigues, la cineasta crea un seguit d’estampes entre la realitat i la fantasia. Entre la desaparició de la vida rural i les seves tradicions en una Espanya negra, ancestral i d’herència patriarcal, l’arribada de la globalització i les ànsies de llibertat, ‘Destello bravío’ transcorre com un somni alliberador del qual és difícil despertar.

No hi ha gaires referents directes per a aquest film inclassificable, però sí que n’hi ha un que ens ve a la memòria, ‘Las Hurdes, tierra sin pan’, de Luis Buñuel, amb el qual ‘Destello bravío’ estableix una mena de diàleg invisible. Inesperat, alhora desconcertant i fascinant, però molt lliure, es tracta del debut enlluernador d’una directora de qui, de ben segur, se’n parlarà molt.