Entre els anys 60 i 80, som testimonis de les experiències vitals de les persones de raça negra i, en especial, de la comunitat d’origen caribeny. Tant si fa poc que han arribat com si ja han nascut al país, es troben amb els prejudicis i el racisme de la societat i les institucions.

Steve McQueen

Feia temps que l’artista, director i guionista Steve McQueen treballava en un projecte que s’enfrontés amb els temes de la raça i la immigració al seu país. Finalment, amb producció de la BBC, el realitzador de ‘Hunger’, ‘Shame’ o ‘12 anys d’esclavitud’ va trobar la fórmula amb aquesta sèrie de cinc llargmetratges independents que recorren anys i esdeveniments diversos; tots aquests, basats en fets reals o inclús en la seva pròpia vida.

Hi ha un proverbi jamaicà que diu “if you are the big tree, we are the small axe”, és a dir, “si vosaltres sou l’arbre gran, nosaltres som la destral petita”. Es refereix al fet que, per molt poderós que sigui l’enemic, se’l pot vèncer lluitant de manera constant. La frase, a més, va ser popularitzada per Bob Marley en una cançó. El títol, per tant, ja ens diu des de quin punt de vista està plantejada la sèrie, i insinua que el racisme es podrà vèncer amb una lluita incessant des de baix.

‘El Mangrove’

Els dos primers episodis es van presentar al Festival de Canes passat. El primer capítol, ‘El Mangrove’, fa més de dues hores de durada, mentre que els altres giren al voltant dels 60 minuts. Centrat en un conegut restaurant jamaicà de Notting Hill, que era contínuament assetjat per la policia, el film té una primera part molt immersiva que ens endinsa en la comunitat caribenya, en els locals i els carrers, els accents i els vestits, els menjars i les músiques. Aquesta sensació de ser allà mateix, ja no la deixarem en tota la sèrie.

Una manifestació contra la policia va acabar amb nou detinguts, que van haver d’anar a judici. A cavall entre el drama judicial i el documental, aquesta segona meitat mostra totes les irregularitats judicials. És una pel·lícula que traspua ràbia per les injustícies, i deixa clar que, a la sèrie, la policia no en sortirà gaire ben parada.


‘Lovers rock’,

El segon dels episodis, ‘Lovers rock’, és el més lliure tant formalment com pel que fa a la història. Amb una trama mínima, fa èmfasi en la riquesa de la cultura musical, en aquest cas, una derivació romàntica del reggae. Això li permet a McQueen treballar l’ambient, les textures, els cossos o la sensualitat. És una mena d’illa de felicitat per a la joventut negra d’aquells anys. I, en aquest sentit, el capítol funciona com una pausa respecte a la narració i al missatge del conjunt.

Els altres tres episodis se centren en un jove que s’enfronta al sistema, ja sigui per intentar canviar la policia des de dins (Red, White and Blue), ja sigui per descobrir les arrels i el propòsit vital (Alex Wheatle), o bé per tenir una educació digna que no discrimini per raó de raça (Education). Tots, amb una gran economia de llenguatge, i cada vegada amb un estil més depurat i simple, s’acaben focalitzant en el que li interessa al director: transmetre el missatge.


La crítica

‘Small axe’ és una obra d’una magnitud enorme. Abraçant gairebé 30 anys de la història de la Gran Bretanya, es tracta d’un cop de puny contundent que sovint no es preocupa per la subtilesa, sinó per cridar ben fort per un passat que no s’ha estudiat de manera justa, i per fer despertar consciències. Amb una gran voluntat documental, és una denúncia reveladora que ens parla de les petites històries que formen la gran Història, d’anys i anys d’injustícies, conflictes racials i impossiblitat d’integració en la societat, però també de comunitat, una cultura que perviu i una voluntat de fer un món millor. Encara que sigui a base de petits cops de destral, a poc a poc, dia a dia. Imprescindible.