Aquest relat de l’impacte que el terrorisme d’ETA va tenir, i té, sobre la població d’Euskadi va formar part de la Secció Oficial del Festival de Sant Sebastià passat.

L’argument

El dia en què ETA anuncia que abandona les armes, la Bittori es dirigeix al cementiri per explicar-li a la tomba del seu marit, el Txato, assassinat pels terroristes, que ha decidit tornar al poble on van viure tota la seva vida. Per més que hi arribi d’amagat, la seva presència altera la falsa tranquil·litat del poble, sobretot la de la seva veïna Miren, amiga íntima en un altre temps, i mare d’un terrorista empresonat i sospitós dels pitjors temors de la Bittori.

La sèrie consta de vuit episodis. Félix Viscarret dirigeix els quatre primers i Óscar Pedraza, la resta. El punt de partida és el de la Bittori, que vol saber qui va assassinar el seu marit a sang freda tantes dècades enrere i, si aquesta persona encara viu, perdonar-lo i fer-ho abans que mori. No busca justícia, sinó tancar una vella ferida, que també és la d’una comunitat trencada pel fanatisme polític durant tant temps. 

‘Patria’ se centra, especialment, en els drames personals que es van viure, més enllà dels atemptats que acaparaven els telenotícies; concretament en les dues famílies, la de la Bittori i la de la Miren. Elles representen dues mares coratge, dues amigues tan diferents com unides fins que la violència les separa tràgicament. La història de les seves vides abans i després de l’assassinat del marit d’una d’elles, serveix per parlar d’amenaces, odi, por, traïció, fanatisme, mort, silencis còmplices, dolor i, sobretot, de la impossibilitat d’oblidar i del perdó.

Aitor Gabilondo

Responsable de sèries com ‘El Príncipe’,Allí abajo’ i ‘Vivir sin permiso’, Aitor Gabilondo feia anys que li donava voltes a la idea de fer una sèrie sobre ETA, no només per explicar què va passar, per què i com, sinó per comprovar fins a quin punt va trastocar la societat i, també, per posar veu a uns sentiments difícils de pair per a totes les parts implicades. La lectura de la novel·la de Fernando Aramburu va ser definitiva per dur a terme aquest projecte ambiciós, complex i que encara genera controvèrsia.

Fidel al llibre d’Aramburu

‘Patria’ respecta l’estructura fragmentada del llibre, que va barrejant, al llarg de 30 anys, des de les primeres manifestacions independentistes fins al 20 d’octubre del 2011, quan es produeix l’alto al foc d’ETA.

‘Patria’ adapta de forma fidel la novel·la. La trama, els diàlegs, les localitzacions, la fotografia, l’ambient i les interpretacions, en especial, de les actrius, tot resulta versemblant, apassionant i emotiu. Fins i tot, que els mateixos actors siguin creïbles a diferents edats gràcies a un bon treball de maquillatge i perruqueria. Ara bé, que sigui tan lleial a l’obra original, també fa que eviti qualsevol matís. Parla de terrorisme d’ETA, i mostra les activitats de la banda, atemptats, extorsió a empresaris i kale borroka. Però, en canvi, parla poc de terrorisme d’Estat, tot i que veiem registres policials abusius, tortures en una comissaria o viatges llargs per veure el fill pres. Tampoc no hi ha la mateixa quantitat d’etarres que de víctimes.

Potser no és la gran història sobre el conflicte basc perquè no ofereix una visió completa i proporcionada, però tampoc no ho feia el llibre. I potser tampoc no fa falta. El més important és explicar que, malgrat el dolor el pateix tothom, l’únic camí possible és el de la reconciliació.