‘El olvido que seremos’, que havia d’estrenar-se al Festival de Canes de l’any passat, va clausurar el de Sant Sebastià i va guanyar el Goya a la millor pel·lícula iberoamericana. Fernando Trueba va venir a Barcelona per presentar-la al BCN Film Fest.

L’argument

Medellín, anys 70. Héctor Abad Gómez, metge i activista pels drets humans, és un home bo preocupat tant pels seus fills com pels nens de classes menys afavorides. A casa seva es respira un aire de vitalitat i creativitat fonamentades en la tolerància i l’amor. Res fa preveure que un càncer posarà fi a la vida d’una de les seves filles. La tristesa i la ràbia per la pèrdua faran que l’Héctor es lliuri, amb tota la seva ànima, a la causa d’obrir-li els ulls a una societat intolerant que no només no l’escolta, sinó que el perseguirà fins a fer-lo callar.

Trueba, 40 anys dirigint

Fernando Trueba no necessita presentació. Quaranta anys dirigint, des del seu debut el 1980 amb ‘Opera prima’, l’avalen com un dels noms fonamentals del cinema espanyol. Va ser aquesta llarga trajectòria, la que va fer que els productors colombians li proposessin la direcció d’un film que adaptés el llibre ‘El olvido que seremos’, escrit per Héctor Abad Faciolince, fill del metge assassinat pels paramilitars a l’agost del 1987, com a homenatge a la seva memòria.

Una de les dificultats de la pel·lícula, rodada íntegrament a Medellín, era la de convertir un relat íntim i molt personal en un guió de cinema, feina que Fernando Trueba va confiar al seu germà David. El llibre està escrit des de la mirada d’un nen que recorda el seu pare però, aquí, el punt de vista és un altre.  

En el llibre el punt de vista és diferent, és un nen que recorda el seu pare… La pel·lícula és una representació amb actors que recrea situacions amb un punt de vista més des de fora, no tan subjectiu.”
Fernando Trueba, cineasta

Un altre repte va ser trobar l’actor per encarnar l’Héctor Abad Gómez, un home que entenia el compromís amb la gent com un servei. Encara que Trueba creia que era un paper per a un actor colombià, al final es va imposar clarament la seva primera opció: Javier Cámara. L’actor va haver d’aprendre l’accent colombià per interpretar aquest paper.


La crítica

Història d’un humanista que va lluitar per un país més lliure i cant d’amor d’un fill a un pare enyorat, ‘El olvido que seremos’ ens recorda que no hem d’oblidar mai les lliçons vitals i morals com la del protagonista, que resumeix molt bé una de les seves frases preferides: “Tota persona té dret a les cinc as: aire, aigua, aliment, abric i afecte”. Llàstima que el retrat que se’n fa, convencional, sentimental i poc arriscat, enteli la vigència i la dignitat d’un metge que, per sobre de tot, va ser un home bo.