La sèrie ‘It’s a sin’, creada per Russell T. Davies, és una de les més necessàries en aquests moments en què es compleixen gairebé 40 anys de l’aparició dels primers casos de sida al món.

L’argument

Londres, 1981. Tres joves homosexuals, el Ritchie, el Roscoe i el Colin, viuen el seu dia a dia en total llibertat compartint pis amb l’Ash i la seva gran amiga Jill. La vida dels joves es veu tenyida per una amenaça, una malaltia estranya que afecta el col·lectiu gai. Durant deu anys, seguim els cinc amics en la seva presa de consciència de la gravetat del que es va anomenar “el càncer gai”, sense que per això perdin mai les ganes de viure i la necessitat d’estimar.

Russell T. Davies

D’origen gal·lès, Russell T. Davies és un dels creadors de continguts més importants de Gran Bretanya. El seu nom està darrere de sèries imprescindibles com ‘Queer as Folk’, ‘Doctor Who’ i ‘Years and Years’. ‘It’s a sin’ és el seu treball més personal, de fet, és gairebé autobiogràfica.

Com els seus personatges, Davies va arribar a Londres a principis dels anys vuitanta. Els seus records d’aquesta època, els amics, les festes hedonistes i salvatges, la solidaritat i també la ignorància, la vergonya, la por i el dolor que provocava la malaltia desconeguda, estan reflectits en els protagonistes d’aquesta sèrie de només cinc capítols.

Els actors

Un dels molts encants de la sèrie és el seu perfecte càsting. Olly Alexander, cantant de la banda Years & Years, és el Ritchie, el primer que coneixem i, en certa manera, el motor de la història; Omari Douglas és el Roscoe, el més desinhibit i el més lliure dels cinc; Callum Scott Howells assumeix el paper del tímid Colin, potser el més entranyable de tots; Nathaniel Curtis és l’Ash, el més callat; Lydia West interpreta la Jill, l’amiga, la companya, i la més conscient del que està passant.

L’actriu Lydia West, que dona vida al personatge de Jill en aquesta sèrie, diu: “Estem explicant la història que molta gent no va tenir l’oportunitat d’explicar. I ho fem a través d’un nou prisma, d’una perspectiva britànica sobre la pandèmia de la sida. Però no és un drama mèdic sobre la sida. És un drama sobre l’amistat, l’amor, la família. I tothom s’hi pot sentir identificat”.


Al costat dels joves, les famílies adquireixen una importància decisiva. Els pares del Ritchie, conservadors que s’avergonyeixen del seu fill; la mare del Colin, comprensiva i estimada per tots; la religiosa i tradicional família nigeriana del Roscoe, que l’expulsa de les seves vides, o els liberals pares de la Jill, que sempre li fan costat.

Olly Alexander, el Ritchie a la sèrie, ens explica: “Crec que és impossible entendre la por i la confusió de la gent quan començava a sentir a parlar sobre aquesta malaltia… ningú no sabia d’on venia, ni què era ni què li feia a la gent… la informació correcta no va arribar a la gent adequada, va trigar molt. Inclús avui en dia, hi ha un gran estigma al voltant del VIH, i la gent no comprèn del tot què vol dir viure amb el VIH avui en dia, que pots portar una vida perfectament sana i feliç, tenint VIH”.


La crítica

En aquests temps de pandèmia és impossible no veure paral·lelismes entre la covid-19 i el virus de la sida. La indiferència dels mitjans de comunicació i el negacionisme davant els primers casos són molt semblants. Com si la història es repetís, tornem a passar per l’aïllament, el distanciament i la paranoia. La gran diferència és l’actitud de la societat, que ha reaccionat més ràpid contra el virus actual que davant la sida que, en definitiva, matava sobretot els homosexuals i, per això mateix, per molta gent no era important parlar-ne ni buscar-hi solucions.

Malgrat el seu títol i el que hem comentat, la sèrie no és un drama. La banda sonora de l’època, excel·lent i animada, el poder de l’amistat i l’alegria de viure dominen sobre el núvol negre que plana sobre aquests personatges inoblidables. Imprescindible, emotiva, divertida, trista, ‘It’s a sin’ és un exercici de memòria per als que van perdre alguna persona i el descobriment d’una història terrible per als més joves que no la coneixen. Et fa riure i et fa plorar. En definitiva, et fa viure.