L’any 2008, l’adolescent Marie Adler va ser acusada de denunciar falsament que havia estat violada. Tres anys després que el seu cas es tanqués, les inspectores Grace Rasmussen i Karen Duvall investiguen una sèrie de terribles atacs similars i inicien un llarg camí per descobrir la veritat.

 

Basada en fets reals

‘Creedme’ es basa en l’article guanyador del premi Pulitzer l’any 2016, ‘An Unbelievable Story of Rape’ de Ken Armstrong i T. Christian Miller, sobre una sèrie de violacions ocorregudes entre els anys 2008 i 2011 en els estats de Washington i Colorado. La sèrie és una creació de Susannah Grant, Michael Chabon i Ayelet Waldman i està dirigida, entre d’altres, per Lisa Cholodenko. 

La producció se centra principalment en la història de la Marie Adler, personatge que interpreta Kaitlyn Dever, una de les dues protagonistes del film ’Súper empollonas’. Quan va denunciar l’agressió, Adler va ser pressionada pels agents de policia i qüestionada per algunes de les contradiccions del seu relat. L’altre gran pilar sobre el qual se sustenta la narració és la parella de detectius de policia formada per la veterana actriu australiana Toni Collette, que s’encarrega d’interpretar la inspectora Rasmussen, el personatge més dur i cínic, i Merritt Wever, rostre habitual en sèries de televisió, que ofereix tota la seva calidesa i serenitat a la inspectora Duvall. 

Dues trames paral·leles

El primer capítol és el més dur i el que justifica el títol, que és quan la Marie denuncia la violació, però ningú la creu, ni la policia, ni tan sols el seu entorn més proper, i l’acusen d’haver-s’ho inventat. És llavors quan es troba sola amb el dolor, la humiliació, la culpa i la frustració davant un assetjament continuat per part dels companys. 

A partir del segon capítol i, fins al final, la sèrie segueix dues línies narratives en paral·lel: la del calvari judicial i personal de la Marie a l’estat de Washington i la investigació de les dues detectius a Colorado, que inicien una recerca modèlica, exhaustiva i irreprotxable per fer justícia al cas. Els seus personatges funcionen, a la vegada, com a representants d’una altra mena d’agressió, la de les dones que treballen en un ambient predominantment masculí. Les dues es converteixen en “àngels de la guarda”, com les anomena una de les víctimes, que vetllen pel benestar d’aquelles que no poden defensar-se per si soles. Les seves diferències s’exploten en una dinàmica més pròpia d’una ‘buddie movie’ policíaca. Mentre la Marie segueix el seu recorregut, les detectius coneixen altres dones violades i van construint un trencaclosques que les ha de conduir al violador en sèrie, pel fet de repetir sempre el mateix modus operandi.

Elements destacats

Un altre aspecte molt valuós és la manera com enfoca la violència de les violacions, des del punt de vista de les dones, que no perden mai ni la dignitat ni l’enteresa després dels terribles atacs que pateixen. Per una banda, deixa la història del violador fora del relat per centrar-se en l’experiència de les víctimes. I, per l’altra, no mostra les violacions de manera explícita, sinó amb molta cura a través dels records de qui les van sofrir, però deixant entendre a l’espectador que el seu trauma no és comparable a cap altre tipus de crim i, sobretot, que no totes reaccionen de la mateixa manera. 

Un altre dels punts forts és la relació entre les dues policies, que, al llarg dels episodis, passen d’una certa distància a una solidaritat davant la indiferència del sistema. En aquest sentit, les dues actrius funcionen molt bé en el seu contrast tant físic com emocional. Kaitlyn Dever ho té més difícil, ja que la major part del temps està completament sola. I, fins i tot acompanyada, el seu personatge està desemparat.

‘Creedme’ és d’aquestes sèries que ajuden a pensar, entendre i reflexionar sobre com la societat s’enfronta als problemes, i com es pot arribar a manipular i tergiversar la veritat per conveniència o per falta de formació. I és imprescindible perquè mostra la valentia de les víctimes que fan el pas de denunciar-ho i també perquè explora el trauma i les seves conseqüències amb tacte i sensibilitat, sense caure en el sensacionalisme més morbós. Una sèrie excel·lent des de tots els punts de vista.