‘Las cosas que decimos, las cosas que hacemos’ és una lliçó deliciosa sobre conceptes com la fidelitat, el sacrifici, la venjança, l’engany o la veritat i un dels millors títols francesos de l’any.

L’argument

Vacances a la campanya francesa. Una dona embarassada de tres mesos es troba sola per a rebre el cosí de la seva parella, que ha hagut de marxar a París. Durant quatre dies, mentre esperen que ell torni, es coneixen i comparteixen històries molt íntimes que els acostaran.

Emmanuel Mouret

Premi Lumière a la millor producció de l’any, premi de la crítica francesa i tretze nominacions als César, incloent pel·lícula, director i cinc actors i actrius, el desè treball d’Emmanuel Mouret, que va rebre l’etiqueta Selecció Oficial en la darrera edició del Festival de Canes i va ser projectat a l’últim D’A Film Festival Barcelona, és un dels millors títols francesos de l’any.

Després de vint anys dirigint pel·lícules i actuant-hi en la majoria, Emmanuel Mouret és un dels directors francesos més consolidats, i ha fet de les relacions sentimentals el leitmotiv de la seva obra. El seu cinema se centra en personatges que es mouen entre les contradiccions, els capritxos i les confusions de les relacions amoroses, amb les seves vulnerabilitats i els seus petits drames. En aquest sentit, ‘Las cosas que decimos, las cosas que hacemos’ és el millor de la seva filmografia, el més complex i elaborat.

El títol fa referència a aquesta ambigüitat en la qual tots els seus personatges es mouen entre el que diuen i el que fan. L’estructura d’històries dins de la història, li permet al cineasta jugar amb diferents plans de les relacions, tant les que es basen en l’atracció física, com les que signifiquen una profunda dependència amorosa.

La crítica

Sis intèrprets excel·lents encarnen aquests relats d’aventures amoroses que se superposen i es complementen i en què tots intenten no fer-se mal tot i que no poden reprimir que els desitjos els portin a l’engany. Mouret penetra en el complex món interior dels seus personatges interpretats per Camélia Jordana, Niels Schneider, Vincent Macaigne, Jenna Thiam, Émilie Dequenne i Guillaume Gouix.

Una banda sonora magnífica que contribueix a reforçar les emocions, amb fragments de Purcell, Mozart, Chopin, Poulenc o Satie, remet en certa manera als dos clàssics de la literatura francesa que el director cita com a inspiració: Montaigne i Diderot. Però tant pels seus diàlegs, com per l’ambient i el tipus de protagonistes, el film sembla una posada al dia del cinema d‘Éric Rohmer. Irritant i fascinant a parts iguals, ‘Las cosas que decimos, las cosas que hacemos’ és una d’aquelles pel·lícules d’aparença lleugera i superficial que deixen pòsit i fan reflexionar sobre conceptes com la fidelitat, el sacrifici, la venjança, l’engany o la veritat. Una lliçó deliciosa.