En el curt però entusiasta pròleg que escriu Isabel Coixet es pregunta què és aquest llibre: si és un instrument, un tractat, una enciclopèdia, un document, un ocell, un avió o un ovni. I es contesta a si mateixa dient: no és res d’això i alhora ho és tot. Hi ha moltes maneres d’acostar-se al setè art. La que han escollit els italians Matteo Civaschi i Matteo Pavesi és la del grafisme, no la il·lustració, que és una altra cosa. Utilitzant trets gairebé minimalistes aconsegueixen explicar la història del cinema en deu escenes, recordar els canvis tecnològics, recollir anècdotes, recordar frases famoses de pel·lícules i retratar dotze directors imprescindibles.