París, 1930. Salvador Dalí i Luis Buñuel són les principals figures del surrealisme però el cineasta aragonès veu com se li tanquen totes les portes després de l’escàndol de ‘La edad de oro’. Gràcies a una casualitat, el seu amic Ramón Acín li podrà pagar el documental sobre Las Hurdes, una de les regions més pobres d’Espanya.
‘Buñuel en el laberinto de las tortugas’ és una pel·lícula de cinema dins el cinema, una història d’amistat entre Buñuel i Acín i el retrat d’un període clau de la vida del protagonista. Basada en la novel·la gràfica homònima de Fermín Solís, està escrita per Eligio R. Montero i Salvador Simó, que també n’és el director. El cineasta debuta en el llarg després de treballar en els efectes visuals de grans produccions d’internacionals.

La cinta se centra en un moment determinant de la trajectòria de Buñuel. Després d”Un perro andaluz’ i ‘La edad de oro’, es va enfrontar amb una pel·lícula sense Dalí, i això li va servir per trobar el seu propi llenguatge. ‘Las Hurdes (tierra sin pan)’ deixa entreveure la voluntat d’incorporar la seva mirada a la realitat encara que fos a costa de falsejar alguns fets, com va ser el cas.

Un dels aspectes més reveladors és la importància de Ramón Acín. Pintor, escultor, poeta i amic del geni de Calanda, no només li va pagar el documental sinó que el va ajudar a acabar de definir la seva identitat cinematogràfica. El contrast entre tots dos aporta emoció i simpatia a la pel·lícula.