Jed Mercurio, guionista i creador de ‘Line of Duty’, ha tornat amb una altra sèrie que, tant el primer com l’últim episodi, van ser seguits a la BBC per prop d’11 milions d’espectadors, uns índexs d’audiència estratosfèrics en els temps que corren. Després d’ajudar a impedir un atemptat terrorista, un veterà de guerra reconvertit en especialista en protecció de la policia de Londres, passa a formar part de l’escorta personal de la ministra de l’Interior. Aquesta no només va impulsar el conflicte en què ell va combatre, sinó que dona suport a tot el que detesta. Per tant, el guardaespatlles haurà de decidir entre la seva feina i les seves creences. Encara que ell és responsable de la seva seguretat, potser ella és la seva major amenaça.

‘Bodyguard’ no busca la versemblança –el punt de partida és tan fascinant com improbable-, sinó crear un relat impactant i ple de tensió, que manté l’espectador enganxat a la pantalla sense poder deixar de mirar-la. Des del principi, aquesta mini sèrie, de 6 capítols d’una hora de durada, ja evidencia el seu caràcter d’entreteniment pur. Amb un hàbil control del ritme, una perfecta dosificació de la informació, sorprenents girs i oportuns “cliffhangers” -que gairebé t’obliguen a veure tots els episodis d’una sola tirada-, la nova creació de Mercurio es devora i es gaudeix a parts iguals.

El repartiment

El protagonista és Richard Madden, actor conegut sobretot pel seu paper de Robb Stark a ‘Joc de trons’. L’altre personatge important és el que interpreta Keeley Hawes, que l’hem pogut veure per exemple a les sèries ‘Los Durrell’ i ‘The Missing’. Potser el millor de ‘Bodyguard’ és el factor sorpresa, amb descobriments insospitats que fan que la trama discorri pel camí menys previsible.

Un altre dels al·licients són els diversos nivells de lectura, en què es contraposa la ideologia del protagonista amb la de la ministra i els serveis de seguretat, i la instrumentalització d’un tema tan delicat com és el terrorisme. En definitiva, dilemes ètics i morals que hi afegeixen més capes d’interès. A través del punt de vista del protagonista, quasi obsessionat a observar i controlar tot el que passa i deixa de passar al seu voltant, la sèrie té un altre element destacable: la tensió sexual entre el guardaespatlles i la ministra. La seva relació és un apassionant joc de poders, en què entren en conflicte diversos interessos, desitjos i estratègies.

La crítica

‘Bodyguard’ no ens ofereix res que no hàgim vist abans, però troba un bon equilibri entre la trama de conspiracions assassines, en què no se sap ben bé qui és l’enemic, i els objectius confrontats entre polítics, policies i serveis d’intel·ligència. Estem davant d’una sèrie addictiva, emocionant i amb qüestions vitals per resoldre fins al final, en un desenllaç que, per voler filar encara més prim, prioritza l’espectacularitat d’una resolució un pèl forçada, en detriment d’un discurs més reflexiu.