L’actriu i cantant Anna Karina va ser una de les icones de la Nouvelle Vague, però la seva trajectòria va abraçar molts més camps artístics. Al llarg de la seva trajectòria, va fer teatre, televisió, cinema, com actriu i també com a directora, va escriure quatre novel·les i no va deixar mai de banda el seu vessant de cantant.
Model de Coco Chanel
Nascuda a Dinamarca el 22 de setembre del 1940, Anna Karina es deia en realitat Hanne Karin Blarke Bayer. Va tenir una infància molt difícil. Amb 17 anys, fugint de la pobresa i d’un entorn desestructurat, se’n va anar a París, sense diners i fent autoestop. Allà, va començar a treballar com a model publicitària i, després, per a marques com Pierre Cardin o Coco Chanel. Precisament va ser aquesta llegendària dissenyadora qui, fascinada per la seva bellesa i fotogènia, la va convertir en una model famosa i la va rebatejar amb el nom d’Anna Karina, en homenatge a Ana Karenina, la protagonista de la novel·la de Tolstoi.
Musa de la Nouvelle Vague
Però tot va canviar quan va conèixer Jean-Luc Godard, que pel que sembla la va descobrir en un anunci de sabó. Tot i que va rebutjar participar en ‘Al final de l’escapada’ perquè hi havia d’aparèixer despullada —un personatge que finalment va caure del guió—, no va trigar gaire a protagonitzar una pel·lícula seva. Casats des del 1961, van acabar treballant junts en 7 títols. El primer va ser ‘El petit soldat’, que no es va estrenar fins al 1963 per culpa de la censura. El mateix any que van casar-se, va estrenar ‘Esta noche o nunca’, de Michel Deville, i ‘Una mujer es una mujer’, un altre cop amb Godard, per la qual va ser guardonada a la Berlinale.
L’any següent va aparèixer a ‘Cléo de 5 a 7’, d’Agnès Varda, i va protagonitzar una altra pel·lícula de Godard, ‘Viure la seva vida’, en què feia d’una jove de províncies que abandona el marit i el fill per intentar iniciar una carrera com a actriu a París. El 1964, va arribar la icònica ‘Banda a part’, un homenatge als thrillers criminals de sèrie B americans.
