Dirigida per la debutant Júlia de Paz Solvas, ‘AMA’ va ser guardonada amb el Premi Feroz Puerta Oscura a millor pel·lícula i amb la Bisnaga de Plata a la millor actriu per Tamara Casellas en la darrera edició del Festival de Màlaga.

L’argument

Després de diversos advertiments, una amiga fa fora la Pepa de casa seva i aquesta acaba al carrer amb la seva filla de sis anys. Sense ningú que les ajudi, les dues lluitaran soles per trobar un lloc on viure. Enfrontant-se a cada obstacle, emprendran una cerca que comportarà també un acostament dins de la seva relació abans pràcticament inexistent i distant. A poc a poc, es crearà un vincle nou entre elles, on tindran cabuda les equivocacions i la desidealització.

Júlia de Paz Solvas

La catalana Júlia de Paz Solvas, formada a l’ESCAC, va debutar el 2016 amb el curt ‘Fran’. Al 2018 va participar al film col·lectiu ‘La filla d’algú’, i va rodar ‘AMA’, el seu projecte de final de carrera, que va ser un dels 10 candidats als Premis Gaudí i guanyador del Premi Especial La Dalia Films del Festival Ibicine que consistia en la producció de l’adaptació d’un curt a un llarg.

Un dels objectius principals dels seus projectes és treballar i crear històries que generin espais de debat i crítica sobre el lloc que ocupa la dona en la societat contemporània, tot fusionant elements del documental i la ficció. ‘AMA’ neix de dos temes que preocupaven a la directora i a la guionista Nuria Dunjó: el penediment i l’abandonament.

El cine és una eina molt potent per representar realitats que sempre han estat presents, però que també sempre han estat silenciades.”
Júlia de Paz Solvas, directora

El mite de la ‘mala mare’

A partir d’això, van construir la història d’una mare, interpretada per Tamara Casellas, tota una revelació, que no sap com ocupar-se de la seva filla. Treballa venent entrades per una discoteca i es passa les nits fora de casa eludint les seves responsabilitats.

La pel·lícula no només parla de la maternitat, sinó que la qüestiona a partir d’una dona que l’afronta sola, que no se sent còmoda amb ella i que, fins i tot, sembla penedir-se de ser mare i no s’ocupa prou de la seva filla.

Parla d’un abandonament, de no perdonar, de culpa, de jutjar perquè des de fora et marquen com has d’actuar com a mare. […] Per això molta gent s’ha sentit identificada amb la pel·lícula.”
Tamara Casellas, actriu

A través d’un llarg procés previ d’investigació, Júlia de Paz Solvas fa del cinema una eina per abordar i reflexionar sobre noves realitats i desigualtats tot desmuntant llocs comuns, tabús i prejudicis.

La crítica

Amb un estil sobri i una gran economia de mitjans, la directora va dosificant la informació, deixant que el públic assumeixi els dilemes de la protagonista sense jutjar-la ni justificar-la, intentant comprendre determinades decisions. Un viatge de descobriment incòmode, ple de ràbia i desesperació d’una dona que lluita per una segona oportunitat, en una aposta tan valenta i arriscada, tan transgressora i intel·ligent, com reveladora i contundent. 

La pel·li de la vida de Júlia de Paz Solvas

La directora i guionista barcelonina Júlia de Paz Solvas, que estrena als cinemes la seva òpera prima ‘AMA’, recentment guardonada amb dos premis al Festival de Màlaga, ens parla de ‘Los lunes al sol’, de Fernando León de Aranoa (2002), que quan la va veure de petita va tenir clar que es volia dedicar a fer cinema. Li agrada, sobretot, el seu esperit, el seu sentiment que té de reivindicar, reclamar, denunciar. La revisa sovint perquè sempre hi veu coses noves.