S’estrena la nova pel·lícula del francès Guillaume Brac, que va rebre una menció especial del Jurat Fipresci a la Berlinale del 2020, va inaugurar l’edició passada del Festival de Gijón i es va poder veure al D’A Film Festival Barcelona.

L’argument

Una calorosa nit d’estiu a París, el Félix coneix l’Alma i s’enamora d’ella. Tot va sobre rodes i acaben dormint junts en un parc. Quan desperten, la noia li diu que marxa amb la seva família al sud de França. Ell, que s’ha enamorat perdudament, decideix anar-la veure. En companyia del seu millor amic, inicia el viatge en un cotxe compartit amb un desconegut. Quan tots tres arriben al seu destí, res surt com estava previst.

Guillaume Brac

Guillaume Brac és un director francès amb una gran capacitat per entendre i reflectir els problemes de l’adolescència i la joventut. Des del seu primer curt ‘Le naufragé’, al 2009, fins a ‘Contes de julliet’, al 2017, han estat una constant en la seva filmografia. També ho eren a l’excel·lent documental ‘La isla del tesoro’, del 2018, en què mostrava la vida quotidiana en un centre recreatiu, a prop de París, en plena temporada d’estiu.

Estiu, gent jove, vacances i una mirada documental es van combinar en l’encàrrec que li va fer el director del Conservatori Nacional Superior d’Art Dramàtic de París per fer una pel·lícula amb una dotzena d’alumnes de la promoció del 2019-2020, que s’havia de rodar l’estiu del 19. Brac va acceptar el repte recordant títols memorables del cinema francès que van donar a conèixer noves generacions d’intèrprets com ‘Los rompepelotas’, de Bertrand Blier, al 1974 o ‘Los juncos salvajes’, d’André Techiné al 1994.

La crítica

Sense un guió convencional, la pel·lícula es va anar improvisant, com les vacances d’aquest trio, i construint amb petites escenes que, a poc a poc, els intèrprets, juntament amb el director i la seva coguionista, Catherine Paillé, anaven escrivint gairebé a l’hora que es rodaven. La combinació de l’espontaneïtat de les actuacions, el temps relaxat i distès del mes d’agost i el petit poble d’interior amb aquest riu meravellós, fa que tot discorri amb fluïdesa pels tres protagonistes que trobaran, en aquesta escapada, sorpreses inesperades, algunes decepcions i respostes a algunes de les seves preguntes vitals.

Potser si Guillaume Brac no hagués fet ‘La isla del tesoro’, no hauria aconseguit donar-li a ‘¡Al abordaje!’ aquest aire documental que enriqueix la simple història d’uns joves a la recerca d’aventures d’estiu. Però tot i la seva lleugeresa i manca de pretensions, també deixa entreveure conflictes amb el racisme, les classes socials i les complexes relacions entre homes i dones. Una proposta deliciosa, tendra i divertida, sensible i intel·ligent, i amb regust rohmerià, al voltant de qüestions eternes com l’amor, l’amistat i la felicitat.