El drama de la immigració i, sobretot, els milers de nens que el pateixen és el tema central de la pel·lícula de Salvador Calvo, que destina un euro de cada entrada a la construcció d’un hospital a la República Democràtica del Congo, un projecte de l’ONG Project Ditunga.

L’argument

Fugint de la violenta repressió al Camerun, un nen de sis anys i la seva germana gran esperen escapar amagats a la bodega d’un avió. No gaire lluny, un activista mediambiental contempla la terrible imatge d’un elefant, mort i sense ullals. Milers de quilòmetres al nord, a Melilla, diversos guàrdies civils s’enfronten a un grup de subsaharians que intenten assaltar la tanca. Tres històries unides per un tema central: Àfrica.

El motor de la pel·lícula és el relat de l’Adú i la seva germana Alika. Testimonis involuntaris de la matança d’un elefant es veuen obligats a fugir del seu poble. Ella no ho aconsegueix però ell, ajudat per un adolescent somali, s’embarca en un viatge terrible amb un final incert.

Salvador Calvo

Salvador Calvo té una llarga carrera a la televisió com a director i creador de múltiples sèries. Fa dos anys va dirigir el seu primer llargmetratge, ‘1898. Los últimos de Filipinas’, que va tenir nou nominacions als Goya. El 2019, a més del curt ‘Maras’, nominat aquest any als Goya, va rodar el seu segon film, ‘Adú’.

Calvo ja havia tractat l’Àfrica en la minisèrie ‘Alakrana’ i en el telefilm ‘Masala’, però la idea d’aquesta història va néixer durant el rodatge de ‘1898. Los últimos de Filipinas’, a les illes Canàries, on cada dia arribaven pasteres plenes d’immigrants. Això el va fer interessar-se pel tema en descobrir algunes notícies esfereïdores que tenien com a protagonistes nens que intentaven arribar a Europa.

El director no volia fer “pornografia del dolor” ni caure en maniqueismes, per això va inventar dues històries paral·leles protagonitzades per personatges espanyols. Luis Tosar és un activista mediambiental més preocupat pels elefants que per la gent, en conflicte amb la seva filla, Anna Castillo. Álvaro Cervantes és un dels guàrdies civils que, a Melilla, viuen una situació explosiva. Les tres històries transcorren sense connexió tot i que, en alguns moments, s’entrecreuen.

La crítica

‘Adú’ es pot veure de dues maneres: com un simple film d’aventures o com una pel·lícula de denúncia d’una realitat duríssima. El millor és deixar-se portar per les tres històries sense jutjar-ne els personatges, acceptant totes les possibles inversemblances que té i sabent que l’objectiu final és despertar la consciència de l’espectador vers un problema realment greu. És un film que fa pensar.