Khurasana conversa amb dues infermeres que coneixen, en primera persona, l’experiència d’anar a fer un voluntariat sanitari a diferents països de l’Àfrica.: Núria Rius i Isabel Casaus. Núria Rius va deixar la seva feina a la unitat d’hemodiàlisi d’un hospital de Barcelona per iniciar un voluntariat l’any 2011: va anar tot un mes a un poblat del Senegal, a 8 km de la ciutat de Touba. L’any següent ja coordinava el voluntariat de tot l’estat espanyol en aquesta ciutat. També ha fet voluntariat i formació a Bafata, a Guinea-Bissau, i també a Gàmbia, a l’Hospital de Tuje-reng.
Només entre Senegal i Gàmbia, calcula que va arribar a atendre uns 10.000 pacients, sovint “de sol a sol”, perquè la gent les esperava, fent cua tres o quatre dies abans que hi arribessin. La Isabel Casaus, actualment fa de supervisora del bloc quirúrgic d’un hospital de Barcelona. La seva primera cooperació va ser l’any 1994, amb Metges Sense Fronteres, a Colòmbia, en un projecte de desenvolupament a la selva del Pacífic. Hi va anar dos anys seguits. Recentment ha tornat a connectar amb el voluntariat. L’any passat, el 2023, va anar amb la Fundació Puigvert i Mans Unides al Camerun, a fer cirurgies urològiques. I aquest 2024 ho ha tornat a fer, ha tornat al Camerun, a les poblacions de Kribi i Dschang, juntament amb un grup d’uròlegs catalans.
Escolta el pòdcast, aquí:
