La darrera setmana de gener del 1960 el guitarrista Wes Montgomery se la va passar majoritàriament a l’estudi de gravació, com a convidat del trompetista Nat Adderley, gravant el seu disc titulat ‘Work song’ i, alhora, liderant el seu quartet i donant forma a un dels seus millors discos, ‘The incredible jazz guitar of Wes Montgomery’. Comencem el ‘Jazzit’ escoltant una cançó de cada disc.
Fem un salt d’un any exacte per trobar el germà de Nat Adderley, Julian “Cannonball” Adderley, també treballant a l’estudi, en companyia del geni del piano Bill Evans, fent l’àlbum ‘Know what I mean?’. I fent un altre salt d’un any, arribem al gener del 1962 amb Cannonball gravant com a solista principal del disc ‘Ray Brown with the All Star big band’.
A finals de gener també van néixer el guitarrista Django Reinhardt i el seu amic, el violinista Stéphane Grapelli, màxims responsables del naixement de l’estil anomenat jazz manouche o jazz gitano. Com a homenatge escoltem la música dels continuadors catalans i balears de la seva obra: Pere Soto, Biel Ballester i Albert Bello, perquè és important crear un estil, però també ho és que arreli i perduri més enllà del temps de vida dels creadors.
Acabem el programa repassant els concerts del 29è aniversari de la Nova Jazz Cava de Terrassa de finals de febrer i els primers noms que s’han anunciat de la 42a edició del Festival de Jazz de Terrassa, que arribarà a la primavera i promet emocions fortes i jazz, com sempre, d’altíssima volada.
