Max Ophüls, alemany i nacionalitzat francès després de l’ascens nazi, va exiliar-se als EUA, on va treballar a Hollywood amb films com ‘Carta d’una desconeguda’, ‘Atrapados’ o ‘Almas desnudas’. Però va ser el seu retorn a França al 1950 el que li va reportat més notorietat, amb una sèrie d’obres metres com ‘La ronda’ (1950), ‘Le plaisir’ (1952), ‘Madame de…’ (1953) i ‘Lola Montès ‘(1955) .
Un cinema, el de Max Ophüls, que destaca pels moviments innovadors en la creació de l’espai i la llum a través dels “travellings”, els enquadraments i la composició de la imatge. Per Luis Aller els moviments del cine d’Ophüls no descansen en l’estètica.
”Els moviments del cine d’Ophüls no són per estètica, sinó per seguir uns personatges i explicar-nos els seus moviments emocionals. Ophüls és, sens dubte, un dels cineastes amb més sensibilitat, inventiva i virtuosisme que ha donat el cine.”
‘Madame de…’ està basada en una novel·la de Louise de Vilmorin, però el director va fer servir el relat de punt de partida i no com a un guió adaptat. El nexe són unes arracades que la comtessa —Danielle Darrieux— ven per pagar un deute de joc , dient-li al seu marit —Charles Boyer— que les ha perdudes. El joier alerta el marit de l’acció de la comtessa i les arracades van a parar a un diplomàtic italià interpretat per Vittorio De Sica.
L’anàlisi de ‘Madame de…’
Luis Aller ens demostra com Max Ophüls en el primer pla seqüència de quatre minuts de ‘Madame de…’ ja defineix magistralment l’essència del personatge que interpreta Danielle Darrieux. I gairebé sense veure-li la cara només seguint els moviments de la seva mà atrapada en el dubte de quina propietat haurà de vendre per pagar el deute.
”Defineix els seus personatges pels seus actes no per la seva presència, els detalls aporten la densitat emocional que fa de ‘Madame de…’ una pel·lícula perfecta.”
A través d’unes arracades que canvien de mà 15 vegades, Max Ophüls aconsegueix un relat narratiu i expressiu que Luis Aller analitza a través dels diferents plans i moviments. Considerada com la millor pel·lícula de Max Ophuls, ‘Madame de…’ és un estudi exquisit dels usos i els costums de l’alta societat de principis del segle XX, quan el protocol i les aparences eren més importants que el que passava realment. Amb unes interpretacions excel·lents del trio protagonista i una fotografia fabulosa.
