compartir
Les obres de remodelació dels Jardins del Doctor Fleming, al barri del Raval, han deixat al descobert una fossa comuna. Es tracta d’un antic dipòsit d’aigua amb centenars de restes òssies provinents de l’antic cementiri de l’Hospital de la Santa Creu i de l’anatòmic forense. La reurbanització de l’espai feia previsible, segons l’arqueòleg municipal Xavier Maese, “que es trobarien restes del cementiri de l’Hospital de la Santa Creu però no de la fossa comuna”. Aquesta troballa a més corrobora el que recollien documents de finals del segle XIX, en què els veïns de la zona es queixaven per la pudor que desprenien els cossos allà abocats.
Restes esperades i inesperades
Els arqueòlegs sabien que amb la remodelació de l’espai quedarien al descobert restes òssies perquè a la zona, fins a mitjans de segle XVII, estava el cementiri històric de l’Hospital de la Santa Creu, conegut com el Corralet. Però a més d’aquestes sepultures, la intervenció ha permès localitzar una gran cisterna en l’espai que els plànols antics identifiquen com a pati o bugaderia.
Tot indica que quan aquesta estructura va quedar en desús, a mitjans del segle XIX, i es va utilitzar com a fossa comuna. “Com per posar la recollida pneumàtica necessitarem aprofundir en aquella zona, d’uns 50 metres cúbics, es previsible que trobem centenars de cadàvers sense protecció i esquarterats”, explica Maese.
La troballa confirma, a més, la relació directa d’aquesta àrea amb les pràctiques mèdiques i anatòmiques que s’hi duien a terme. “Hi ha restes de cossos que han estat trossejats, fruits de les tasques d’investigació mèdiques”.
25 individus en 18 unitats funeràries
A la zona on estava el Corralet s’ubicaven també l’Aula d’Anatomia i el dipòsit de cadàvers per a disseccions, espais vinculats posteriorment a la construcció de la Reial Acadèmia de Medicina (1764–1786) i el seu teatre anatòmic. Per això no ha sorprès trobar restes òssies i en aquest cas, no han aparegut amuntegades.
Fins al moment, s’han localitzat 18 unitats funeràries amb un total de 25 individus (homes,
dones i nens) enterrats en connexió anatòmica, és a dir, amb l’esquelet parcialment o completament articulat, cosa que indica que els cossos no van ser traslladats després de l’enterrament. Les restes, datades del segle XVIII, estaven dipositades en tombes simples o taüts de fusta, alguns dels quals contenien objectes personals com rosaris o medalles.
Aquesta troballa permet confirmar que el Corralet va funcionar com a cementiri actiu durant més temps del que es creia, fins i tot després del decret de Carles III del 1775, que prohibia els enterraments dins del nucli urbà.
Realitat sanitària i social
Aquestes descobertes arqueològiques obren una nova finestra a l’explicació de la realitat sanitària i social de la Barcelona dels segles XVII al XIX. Una època amb una alta densitat demogràfica, insalubritat i epidèmies recurrents.
Fonts documentals com el Dictamen de l’Acadèmia medicopràctica de Barcelona (1784) ja alertaven de la saturació del Corralet i de les condicions inhumanes dels enterraments.
L’Hospital de la Santa Creu, fundat el 1401 pel Consell de Cent per unificar diversos hospitals medievals barcelonins, ocupava una posició central en la trama urbana. La seva evolució arquitectònica i funcional al llarg dels segles —amb ampliacions com la Casa de Convalescència (1629–1680) o l’Aula d’Anatomia— reflecteix la importància sanitària i científica de l’equipament.
