Troballa excepcional a les obres de la Sagrera: un refugi antiaeri ocult des de la Guerra Civil | arqueologia, Barris, estació de la Sagrera, Guerra Civil, obres
Foto: ICUB
Escolta aquesta notícia

Les obres de l’estació de la Sagreraque començarà a acollir passatgers el 2032— han revelat un refugi antiaeri únic, amb 90 metres de galeries intactes. Està situat a tocar de l’edifici de l’antiga estació de mercaderies i no figurava al cens de refugis del 1938.

L’estat de conservació és excepcional i, des de l’ICUB, apunten que destaca “per la seva tipologia i característiques constructives”. En aquests moments, afirmen que l’estructura es troba en fase d’estudi i documentació mitjançant escàner làser.

“No afecta l’enderroc de l’antiga estació”

Segons han assegurat fonts de BSAV a l’Infobarris, la troballa arqueològica no afecta l’enderroc de l’edifici d’Adif perquè el refugi va aparèixer “quan l’obra que està executant l’estructura de l’estació va excavar el terreny per construir la rampa de sortida del vial segregat”. D’altra banda, han informat que els treballs no s’aturen, ja que “es pot anar treballant mentre els serveis arqueològics la documenten i estableixen els criteris de conservació i avaluen la interacció amb les obres i la seva funcionalitat”.

Troballa excepcional a les obres de la Sagrera: un refugi antiaeri ocult des de la Guerra Civil | arqueologia, Barris, estació de la Sagrera, Guerra Civil, obres
Foto: BSAV

Excel·lent estat de conservació

El refugi presenta una tipologia constructiva singular dins del conjunt de refugis antiaeris de Barcelona. Es tracta d’una estructura tipus búnquer, excavada a cel obert i construïda amb formigó armat, amb una llosa de coberta d’uns dos metres de gruix preparada per resistir l’impacte de bombes de 100 kg. L’estructura està situada a uns quatre metres de profunditat i conserva dues entrades, una de les quals ha pogut ser documentada completament.

A l’interior, el refugi disposa de dues galeries principals —de 2,50 metres d’alçària per 1,20 d’amplada— que unien els edificis bessons de l’estació de mercaderies en direcció nord-sud. Al llarg del recorregut s’hi han identificat quatre sales de grans dimensions, quatre latrines i un espai de possibles funcions de magatzem o infermeria. En total, l’estructura tindria una longitud aproximada de 90 metres.

Foto: ICUB

També s’hi han localitzat trams d’esquelet de formigó recobert amb maó massís, sostres d’encofrat de ciment i recobriments de morter de calç. L’ICUB explica que hi ha unes banquetes conservades en una de les sales, diverses pintades fetes al voltant del 1954 i grafits amb les sigles CNT i FAI que podrien correspondre al període de la Guerra Civil. Igualment, es manté part de la instal·lació elèctrica original, amb cablejat i portalàmpades ceràmics.

L’antiga estació de mercaderies de la Sagrera, construïda entre 1918 i 1922, ocupava 200.000 m² i més de 17 km de vies. Va ser un dels principals nodes de transferència de paquets i comunicacions de Barcelona fins al seu tancament el 1990 i un punt estratègic durant la Guerra Civil, fet que la va convertir en objectiu de dos bombardejos el 1937. La CNT, que havia col·lectivitzat el sector ferroviari, va impulsar amb els treballadors la construcció del refugi ara localitzat, afirmen des de l’ICUB.

Connexió entre els dos edificis de l’antiga estació

La descoberta correspon a un refugi de caràcter privat o no públic que donava servei a l’antiga estació de mercaderies de la Sagrera. L’element havia quedat completament ocult i ha emergit amb motiu dels moviments de terra que comporta el projecte ferroviari actual i la futura reurbanització d’aquest espai, segons apunten des de l’ICUB.

El traçat d’aquest refugi connectava els dos edificis que es trobaven a banda i banda de l’entrada a l’antiga terminal de mercaderies. Un ja va ser enderrocat el 2012, mentre que l’altre ha mantingut fins ara la seu de les oficines d’Adif, des d’on es dirigeixen les obres de la futura estació intermodal de la Sagrera. Un edifici polèmic que està pendent d’anar a terra a principis del 2026, cosa que despertat queixes veïnals i d’altres entitats i associacions.