Aquest 2025 s’han complert 50 anys del final de la dictadura de Franco i un grup de veïns de Sarrià han volgut recordar com es va viure la Transició democràtica al seu barri. Han recollit una gran quantitat de fotografies i han entrevistat veïns que van viure aquell moment històric. El que havia començat com una petita iniciativa ha acabat convertint-se en un llibre i una exposició que plasmen com els veïns de Sarrià van aconseguir recuperar el carrer i lluitar contra l’especulació al barri.
La manifestació de les caixes de cartró, un punt d’inflexió
Als anys 70 els sarrianencs veien com les cases del seu barri s’estaven quedant ofegades pels grans edificis que s’estaven construint en aquell moment. El dia de Rams del 1975, en els últims batecs de la dictadura, la pèrdua del patrimoni i la construcció desenfrenada van fer sortir els veïns al carrer en la manifestació de les caixes de cartró per protestar contra l’enderroc de moltes cases antigues i la construcció del gran edifici de la “casa dels regidors” al passeig de la Reina Elisenda. “Aquesta va ser de les primeres cercaviles que es van fer al barri. Les caixes de cartró que portaven els manifestants simbolitzaven els edificis que estaven en perill“, explica Joan Rosés, coautor del llibre Viure l’espai públic i de l’exposició amb el mateix nom.
“Sortir al carrer amb música, amb disfresses, amb actors i amb ballarins era un acte de transgressió, i també ho era demanar que es frenés l’especulació“, afegeix. “Franco encara era viu, estàvem en plena dictadura i es va fer una manifestació absolutament il·legal. Potser va ser la primera intervenció amb músics i gegantons fets per ells mateixos, i sobretot va ser una apropiació de l’espai públic“, sentencia Jesús Mestre, també autor del projecte. La manifestació va recórrer el carrer Major de Sarrià des de la plaça d’Artós fins davant l’església de la plaça de Sarrià, on es van trobar els feligresos que sortien de missa. Va durar una hora i mitja i va acabar amb la dispersió de les “caixes” per part de la policia franquista.
Reivindicacions festives i visites crítiques
Les protestes de l’associació de veïns juntament amb els grups de joves organitzats i la col·laboració dels artistes van aconseguir salvar llocs com els Jardins de Vil·la Amèlia i el Centre Cívic Sarrià, l’edifici centenari del Mercat de Sarrià i el Parc del Castell de l’Oreneta. Aquestes reivindicacions van ocupar el carrer amb músics com els Picatrons i pallassos com els Germans Poltrona. D’altra banda també es feien “visites crítiques”, que consistien en un itinerari en què l’entitat veïnal i els joves portaven el veïnat a visitar edificis o indrets que estaven en perill i explicaven què es podia fer per intentar salvar-los.
Una revolució democràtica però també cultural
La Transició democràtica a Sarrià va anar acompanyada d’una explosió cultural que es va veure reflectida en la creació de la Colla Gegantera de Sarrià el 1978 i en la transformació de la festa major en una festa realment popular. El concert de l’Orquestra Veracruz el 1975 va ser tot un símbol d’aquesta lluita. Pepa Tort, també coautora del projecte, ho va viure en primera persona i ho va fotografiar: “Aquesta Transició democràtica també va generar un caldo de cultiu aquí al barri, hi havia músics que després van continuar la seva carrera musical i han sigut músics consagrats, com l’Orquestra Plateria, l’orquestra Cotó Fluix, etc.”, explica. Aquesta història recent del barri encara la recorden molts veïns que actualment tenen entre 70 i 80 anys. Aquestes vivències i fotografies ara han passat a formar part d’un llibre i una exposició que es pot veure a l’Espai Sarrià i a la Casa Orlandai fins a finals d’octubre.
La Transició a Sarrià
