En la seva periòdica secció d’història de la nostra ciutat, el periodista Antonio Baños Boncompain ha examinat al beteve directe la tradició proteccionista de Barcelona. “Si Barcelona ha estat industrial i pròspera és gràcies al proteccionisme. Els catalans van anar a Madrid a reclamar-lo quan es desenvolupava el teixit industrial”. És per això que, amb to jocós, recomana a Trump: “Si vol saber com funciona un lloc on es cobra gairebé per respirar, que vingui a Barcelona”.
Baños recula en el temps per fixar-se en un primer aranzel medieval: la lleuda, instituïda per Jaume I. Gravava determinats productes (com el pebre, el lli i el coure) que entraven a Barcelona per mar quan no hi havia port. El rei va atorgar el monopoli del cobrament a Guillem de Mediona.
L’enfrontament del vectigal
Baños explica que, quan ja regnaven els Trastàmara, d’origen castellà, Ferran I va ser reticent a pagar un impost, el vectigal de la carn, fet que va donar origen a l’enfrontament del vectigal (1416). El conseller segon Joan Fiveller va etzibar al comte de Barcelona “Vectigalia rei publicae esse, non tua” (“Els impostos són de l’Estat, no teus”). A la façana de l’Ajuntament hi ha una estàtua dedicada a Fiveller, i el pintor impressionista Ramon Tusquets i Maignon va immortalitzar l’enfrontament.
Fent un salt en el temps es fixa en els burots del segle XIX, quan ja no hi havia muralles. Uns inspectors que, instal·lats en casetes d’obra o fusta en diferents punts propers a la ciutat, cobraven els drets d’entrada de certs articles, normalment queviures. La famosa bullanga del 1842 va tenir com a origen l’enfrontament un grup d’obrers que havien sortit a beure fora de les muralles de Barcelona i van intentar entrar amb unes botes de vi pel Portal de l’Àngel. Davant la negativa dels guàrdies, es va iniciar una batussa.
El periodista esmena també barris l’origen dels quals té a veure amb el cobrament d’impostos. Com el d’Hostafrancs, nom que fa al·lusió a un hostal on pernoctaven els traginers quan s’havien tancat les muralles barcelonines. I la Zona Franca, un port franc, lliure d’impostos, que industrials i comerciants demanaven a finals del segle XIX i que Alfons XIII va concedir el 1920. El 1992 va passar a mans de l’entitat estatal Ports de l’Estat.
