La població de Sarrià ja era cosmopolita el 1921, quan es va annexionar a Barcelona: els veïns provenien de 29 països diferents i també de molts llocs d’arreu d’Espanya. Aquesta és una de les troballes que han fet tres membres del Taller d’Història del barri, que durant tres anys han analitzat un ampli fons documental de l’arxiu de Sarrià – Sant Gervasi. Els resultats de la recerca els plasmen ara en un llibre i una exposició, coincidint amb el centenari de l’annexió.

Una altra de les troballes que ha sorprès el Jesús Mestre, el Jaume Oriol i el Carles Romaní, autors del llibre i l’exposició, ha estat que el Sarrià de fa 100 anys tenia molta població. “Fa poc un diari parlava de Sarrià com un poble de pagesos i burgesos i hem descobert que era molt més que això”, explica Mestre. “Al 1921 a Sarrià vivien 12.000 persones i, a Girona, 18.000. No era un poble, era una vila, i era una de les 25 principals ciutats de la Catalunya del moment“.

Molts artistes triaven Sarrià per viure

“Sarrià tenia un sector de la construcció molt potent amb molts paletes i oficis lligats a aquest sector, també tenia un sector eclesiàstic exagerat amb 370 persones entre capellans, monjos i monges”, explica Mestre. Però el que realment els ha sorprès, afegeix Romaní, coautor de llibre, és que “hi havia un sector cultural molt important. En el padró molta gent s’identifica com a escultor, pintor o escriptor“.

El llibre i l’exposició han estat fets per tres membres del Taller d’Història de Sarrià

Identitat sarrianenca

L’exposició es podrà veure a la Casa Orlandai fins al 20 de desembre i després es traslladarà al Teatre de Sarrià. De fet, aquesta és només una de les diverses exposicions que es fan des d’aquest novembre per commemorar el centenari de l’annexió de Sarrià. La del MUHBA Vil·la Joana s’ha centrat a explicar les raons polítiques que van fer que passés. Des del Taller d’Història del barri, han volgut fer un retrat del Sarrià del 1921 per construir un perfil de les persones que hi van viure en aquell moment i reivindicar que aquesta identitat encara existeix d’alguna manera en els sarrianencs d’avui.