Les principals referències quan parlem de santa Eulàlia són la catedral i el centre de Barcelona. Tanmateix, el nom de la màrtir també és present en la història i el nomenclàtor del sud del Nou Barris actual. Allà, al passeig de Fabra i Puig actual, es va construir fa una mica més de 1.000 anys una ermita dedicada a santa Eulàlia, en una zona coneguda aleshores com a Villa Piccina. Això va donar lloc al sorgiment del nucli històric de Santa Eulàlia de Vilapicina, un racó que aplega diversos edificis antics, com Ca n’Artés, que va ser un hostal als segles XIV i XV, i la masia de Can Basté, lligada al santuari a través d’un pont des del segle XVIII, quan es va fer una gran reforma a l’antiga ermita. Al seu voltant, van aparèixer més masies i, de mica en mica, també cases.
Amb el temps, Santa Eulàlia de Vilapicina es va convertir en el districte cinquè del poble de Sant Andreu de Palomar. En queda com a testimoni una placa de nomenclàtor que així ho indica al carrer dels Amics (avui dia, al barri de Vilapicina i la Torre Llobeta). El territori de la parròquia abraçava una gran extensió, entre el carrer de Concepción Arenal (paral·lel a la Meridiana), la riera de Sant Andreu (que actualment baixaria prop del Parc de la Guineueta) i el carrer del Torrent de la Guineu, i aplegava terrenys actuals de la Font d’en Fargues i part dels barris d’Horta i del Congrés.
Fractura del nucli històric
Amb la creació dels districtes barcelonins el 1984, aquesta parròquia de Santa Eulàlia o districte cinquè es va separar de Sant Andreu per convertir-se en una gran part del districte de Nou Barris. Van sorgir del seu territori els barris de la Guineueta, Porta, Vilapicina i la Torre Llobeta, el Turó de la Peira, Can Peguera i encara un tros de la Prosperitat. Altres parts van anar a parar a Horta-Guinardó i Sant Andreu.
El nucli històric de Santa Eulàlia de Vilapicina, a més, va patir una altra divisió, que la va diluir entre tres barris. Es va agafar com a frontera el carrer del Doctor Pi i Molist i el passeig de Fabra i Puig per situar el racó del santuari, Ca n’Artés i Can Basté, al Turó de la Peira; el petit nucli de cases i la plaça de Santa Eulàlia, al barri de Vilapicina i la Torre Llobeta, i la nova parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina, al barri de Porta. “Quan tens un nucli històric com Santa Eulàlia de Vilapicina, el que no pots fer és trencar-lo en tres barris diferents només fixant-te en traçats de carrers. Això a Ciutat Vella crec que no hauria passat“, lamenta Jordi Sánchez, de l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris.
La pèrdua del topònim
A aquest fet s’hi suma l’escurçament del nom. Si bé Sant Andreu va perdre de Palomar, en aquest cas va caure Santa Eulàlia per quedar com a Vilapicina, unida, a més, en un sol barri amb la Torre Llobeta. El topònim sencer el recorden els més grans i també la parròquia nova de Santa Eulàlia de Vilapicina, situada a uns 200 metres del santuari, que mostra el nom complet a la façana.
El nomenclàtor manté viva santa Eulàlia
El nomenclàtor de la zona manté viva la referència a la santa. D’una banda trobem, ben a prop del santuari, la plaça de Santa Eulàlia, tot i que en un principi va tenir altres noms. “La van crear a partir del 1868 a partir d’un conveni entre els propietaris de les masies dels terrenys; Matilde BIguer, de Can Costa dels Xiprers, i Pere Pou, de Can Basté. Van fer un conveni per urbanitzar-la i aleshores el projecte havia d’anar acompanyat d’una plaça”, explica Jordi Sánchez. Aquesta plaça és ara la més antiga de Nou Barris, encara que no ho sembli pel seu aspecte renovat.
També es conserva el passatge de Santa Eulàlia, un conjunt de cases construïdes per la família de Ramon Casas fa gairebé un segle. Va agafar el nom de la parròquia i/o barriada, que figura també en les escriptures de les cases.
I encara hi havia un tercer nomenclàtor: la rambla de Santa Eulàlia, un nom que es va substituir l’any 1918 pel de Fabra i Puig per petició dels treballadors de la fàbrica Fabra i Coats. “Es va crear el 1870, quan es va fer la planificació d’un vial, una rambla, que havia d’arribar des de Gran de Sant Andreu fins al nucli de Santa Eulàlia de Vilapicina, d’aquí venia el nom de Santa Eulàlia”, apunta Sánchez.
