La Font d’en Fargues amaga un dels conjunts més singulars d’arquitectura residencial de Barcelona. Un itinerari impulsat pel Servei d’Arqueologia de Barcelona permet recórrer els carrers del barri per conèixer les antigues cases d’estiueig que, a principis del segle XX, van convertir aquesta zona d’Horta-Guinardó en un refugi de descans per a famílies benestants de la ciutat.
La ruta, d’una hora i mitja aproximadament, comença a Can Fargues, la masia que dona nom al barri, i acaba al carrer de Montserrat de Casanovas, després d’un recorregut ple de façanes modernistes, mosaics, sanefes ceràmiques i elements decoratius que han sobreviscut al pas del temps.
Un museu a l’aire lliure
Al llarg del trajecte es poden descobrir 14 edificacions que són exemples diversos de l’arquitectura d’estiueig característica de la Font d’en Fargues. Destaca Can Joan Giol, anterior a 1905 i considerada la primera torre construïda al passeig de la Font d’en Fargues.
Al número 8 d’aquest mateix passeig trobem la torre de Francesc Sans Grau, que manté paviments originals de mosaic hidràulic i que és un dels pocs espais interiors visitables de l’itinerari. Als números 10 i 15 també hi ha cases que conserven plafons de mosaic, medallons ceràmics, frisos de trencadís i revestiments de rajola modernista.
Al carrer de Pedrell, 91, es pot veure la que es coneix com a casa de les rajoletes, amb la façana i el mur de tanca revestits amb diferents models de rajola ceràmica esmaltada, en què destaquen els colors blau, verd i groc.
La font que va donar nom al barri
La ruta també permet entendre l’origen de la Font d’en Fargues. Al carrer de Maurici Vilomara es conserva el brollador de la font que va acabar donant identitat al barri. Les seves aigües minerals van gaudir de gran popularitat a inicis del segle XX, fins al punt de ser comercialitzades a Barcelona.
Ben a prop hi ha el quiosc de la plaça de la Font d’en Fargues, restaurat el 2024 i que antigament funcionava com a berenador i punt de trobada de les famílies que hi acudien a passar els dies de festa i les jornades d’estiu.
Un Sant Jordi matant el drac
Entre els detalls més singulars del recorregut hi ha un plafó de façana al carrer del Pintor Pradilla, 21, que representa Sant Jordi matant el drac i que data aproximadament de 1926. Es tracta d’un mosaic de rajoles quadrades, pintades amb colors brillants, ubicat a nivell del terrat.
Els detalls d’aquest i d’altres itineraris de la ciutat, per descobrir mosaics històrics, es poden trobar a la pàgina web del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona, dins l’apartat El mosaic del meu barri.
