recorregut cementiris

Algunes de les tombes dels cementiris de Barcelona ens expliquen bona part de la història de la ciutat. Espais on són enterrats presidents de la Generalitat, industrials, líders obrers, personatges populars i intel·lectuals de totes les ideologies.

Et proposem un recorregut per la història d’indrets funeraris com el cementiri de Montjuïc, el de Poblenou, Sant Andreu, les Corts, Sant Genís o espais de record com el Fossar de la Pedrera, el Museu de Carrosses Fúnebres o la primera funerària de Barcelona a la Casa de la Caritat.


1.Cementiri de Montjuïc

D’estil romàntic es va inaugurar el 1883. La llista de personatges històrics famosos enterrats al cementiri de Montjuïc és molt llarga i abasta des de presidents de la Generalitat, polítics com Ferrer i GuàrdiaDurruti, Cambó o Prat de la Riba, o artistes com ara el pintor i escriptor Santiago Rusiñol, les famílies dels industrials més destacats de finals del XIX i principis del XX, com els Ametller o els Batlló.


2. Fossar de la Pedrera

Una de les tombes més emblemàtiques és la del president Lluís Companys, afusellat en aquest lloc. També hi és enterrat un altre president de la Generalitat: Francesc Macià. A partir de la caiguda de Barcelona a mans dels feixistes, el 26 de gener del 1939, es van executar a la ciutat 1.707 persones, la majoria al Camp de la Bota, que avui estan enterrades al Fossar, on trobem el memorial a les Brigades Internacionals.


3. Museu de Carrosses Fúnebres

Fins a mitjans de segle XX, els fèretres arribaven als cementiris en vehicles tirats per cavalls i acompanyats de processons tan solemnes com pomposes. Al cementiri de Montjuïc hi ha el Museu de les Carrosses Funeràries, on es guarden algunes que han fet servir personatges il·lustres. Carruatges com l’estufa que mantenien l’escalfor a l’interior o el Grand Demond carregat de luxe mostraven la posició social del difunt.


4. Cementiri del Poblenou

Construït en un prat d’indianes, el cementiri del Poblenou és al carrer del Taulat, amb una tomba més concorreguda que la resta. Es tracta del nínxol 138, que sempre és ple d’espelmes, notes, flors i fotos. Pertany a Francesc Canals i Ambrós, un jove mort als 22 anys i que és conegut popularment com El santet del Poblenou. Es va guanyar la fama de bona persona i tenia la capacitat de predir el futur: va encertar la seva mort i l’incendi dels grans magatzems El Siglo.


5. Cementiri de Sant Andreu

Inaugurat el 1839 com a necròpolis de Sant Andreu del Palomar, hi ha un recinte hebreu amb tombes a terra, segons la tradició jueva i el cementiri militar de la ciutat, en el qual hi ha el Panteó del Soldat, destinat a soldats sense recursos. En aquest cementiri trobem Luis de Lacy, un heroi de la Guerra del Francès que li va costar molt trobar la pau després de mort. El general va tenir sis tombes fins arribar al cementiri de Sant Andreu.


6. Cementiri de les Corts

El cementiri de les Corts, està dividit en vuit departaments amb tombes, nínxols i panteons. Destaca el Panteó dels Repatriats, un espai lúgubre, semblant a una calaixera gegant, hi ha enterrats més de 700 soldats catalans que van morir a les guerres de Cuba i les Filipines. Un cementiri amb una curiosa forma arquitectònica d’un fortí militar amb canonades d’aigua en forma de canons.


7. Cementiri de Sant Genís dels Agudells, a Collserola

Situat al darrere de l’Hospital Vall d’Hebron trobem l’únic cementiri parroquial que queda dins la ciutat i que encara es pot visitar. L’origen de la Sagrera se situa al segle XI i conté un miler de nínxols. L’altre cementiri parroquial de la ciutat és el de Vallvidrera, però és fora del nucli urbà. Cal destacar, també, un altre espai funerari parroquial com és el desaparegut Fossar de les Moreres al voltant de la basílica de Santa Maria del Mar.


8. La Casa de la Caritat, la primera funerària

Antigament, els enterraments eren cerimònies privades i els fossars funeraris s’ubicaven a l’interior de Barcelona. Tot va canviar, però, a partir del segle XIX, quan es van començar a fer enterraments al cementiri del Poblenou, allunyat llavors de la ciutat. L’Ajuntament va decretar el 1838 que els difunts s’havien de transportar en un cotxe funerari. La Casa de la Caritat va rebre la concessió per realitzar el trasllat dels morts amb cotxe funerari al cementiri.