compartir
La construcció del CAP Raval Nord a l’edifici de la capella de la Misericòrdia, a la plaça dels Àngels, no només dotarà pròximament el barri d’un equipament molt reivindicat per veïns i sanitaris. La intervenció arqueològica associada a l’obra també està aportant evidències històriques inèdites que amplien el que se sabia fins ara sobre aquesta zona del Raval a l’edat mitjana.
Un taller o “complex terrisser”, principal hipòtesi
La troballa al subsol de l’església de dos grans forns excavats a terra ha revelat l’existència d’una “àrea artesanal especialitzada” on es produïa ceràmica o material de construcció i que va funcionar fins als segles XIV o XV. Encara es continuen excavant, a més, altres estructures, com un altre forn de planta rectangular, que hi podrien estar relacionades. Això fa pensar els arqueòlegs en un possible taller o “complex terrisser”.
Aquesta és la primera vegada que se’n documenta un d’aquesta mida i d’aquesta època al Raval, segons ha explicat a betevé el director de l’excavació, Daniel Vázquez, de l’empresa CAT Arqueòlegs. “Fins ara s’havia trobat algun forn de forma aïllada, per a ús domèstic”, afirma. Aquests, però, fan uns dos metres de diàmetre cadascun, és a dir, es dedicaven a una “producció major”.
El que s’ha conservat dels forns és la part inferior o cambra de foc, excavada directament a la terra, i també el pilar central que sostenia la “graella” on es col·locaven les peces. Són visibles també a la terra de les parets coloracions i senyals que hi van deixar les altes temperatures de cocció. No s’han trobat, en canvi, fins ara, restes del material que s’hi produïa i, per tant, no se’n pot determinar de moment la funció exacta.
El que sí que confirma la troballa és que almenys aquest solar va estar ocupat molt abans no només de la construcció de la “capella nova” (1884), sinó de tot el conjunt de la Casa de la Misericòrdia, en el qual s’emmarca i que es va edificar cap al 1584.
Més restes anteriors a la construcció de la capella
De fet, les obres per fer la planta soterrada del futur CAP també han revelat altres construccions i estructures que abasten set segles d’ocupació ininterrompuda de l’espai i en permeten reconstruir l’evolució històrica.
Després d’un període d’abandonament dels forns medievals, en què s’han documentat usos agrícoles o de conreu, els treballs han localitzat també restes d’un edifici “indeterminat” al voltant del segle XVI que podria precedir l’ampliació de la Casa de la Misericòrdia en aquesta zona. Se n’han conservat murs, estances i el dipòsit d’una font.
També d’abans que s’edifiqués la capella actual, destaquen murs i dipòsits del moment fundacional de la casa (segles XVI i XVII), així com una gran font o safareig relacionada amb ampliacions posteriors (XVIII i XIX). Són “múltiples remodelacions” que demostren “la necessitat que tenen edificis amb usos assistencials, com la Casa de la Misericòrdia, d’anar transformant-se per donar servei, en aquest cas, a les nenes i dones que hi havia”, apunta Vázquez.
Podrien aparèixer més restes medievals o anteriors
Els arqueòlegs no descarten ara més troballes, anteriors fins i tot a l’època medieval perquè l’excavació continua. La previsió, de fet, és que s’allargui uns mesos encara, fins a documentar a fons tot el subsol. El projecte constructiu ja incorporava d’entrada aquesta fase prèvia dedicada a treballs arqueològics i, per tant, el calendari final de l’obra sempre n’ha estat subjecte. El CAP Raval Nord està promogut pel Servei Català de la Salut.
