A finals del segle XIX les càmeres fotogràfiques encara no s’havien comercialitzat ni popularitzat i els viatges eren recordats mitjançant les postals de les ciutats visitades. Tal com explica l’antropòleg i escriptor Xavier Theros, la postal més antiga de Barcelona data del 1894. La imatge la va editar en blanc i negre la casa alemanya Hauser y Menet i duia com a títol ‘Recuerdo de Barcelona. Hi apareixien el monument de Colom, la cascada de la Ciutadella, el Teatre Principal i el Port de Barcelona. En una sèrie recollida sota el mateix títol, també se’n va fer una que mostrava l’Arc de Triomf, una imatge del rei Alfons XII, els edificis de l’Ajuntament i la Generalitat i la font del Geni Català, al pla de Palau. Aquestes van ser les primeres de moltes postals amb la ciutat com a protagonista. La moda de les postals va acabar de fer fortuna a principis del segle XX i, a casa nostra, una botiga de la rambla de Santa Mònica va ser la més famosa del gènere. Es deia La Casa de la Postal i era propietat del francès Lucien Roisin. El comerç va estar obert fins al 1962.

Els primers turistes de Barcelona

El primer rastre històric del turisme a Europa tal com l’entenem avui el trobem a principis del segle XIX, quan les elits feien desplaçaments com a experiència de coneixement. Era un viatge que s’anomenava el Grand Tour i consistia a visitar les antiguitats de Grècia i Itàlia. A Catalunya, en canvi, no hi venien gaires viatgers i la majoria estaven de pas cap a Andalusia atrets per l’exotisme de les gitanes i els bandolers. Pel que fa als barcelonins, va ser als inicis del segle XX quan es van començar a formar els primers grups excursionistes que es desplaçaven des de Barcelona fins a la Costa Brava i els Pirineus, que encara eren territoris força desconeguts.

La Societat d’Atracció de Forasters, el precedent de Turisme de Barcelona

La preocupació per atreure turistes va sorgir amb la celebració de l’Exposició Universal del 1888, però no va ser fins a 20 anys després quan es va crear el primer organisme que tenia com a objectiu promocionar els atractius de Barcelona a àmbit internacional. S’anomenava Societat d’Atracció de Forasters i es va constituir el 1908. Entre les seves iniciatives hi havia la publicació d’uns fulls publicitaris en català, castellà i anglès que es repartien als trens que anaven a la Setmana Santa de Sevilla. Com a conseqüència, els primers que van aprofitar el viatge per conèixer Barcelona van ser un grup de congressistes jubilats de Perpinyà i un de 300 excursionistes italians. Amb el mateix objectiu de promoció, la societat també va fer guies turístiques en anglès i francès; va elaborar monografies històriques, reculls de fotografia i la revista ‘Barcelona Atracción’; va obrir la primera oficina turística, i el 1919 va organitzar el I Congrés de Turisme de Catalunya. I tot plegat va coincidir amb la irrupció de les primeres agències de viatges com Viatges Catalònia.

La Rambla i la Sagrada Família, fora del circuit turístic

La primera gran onada turística, però, va coincidir amb l’Exposició Internacional del 1929, que va situar Barcelona en el mapa. La Societat d’Atracció de Forasters va finançar un curtmetratge que es deia ‘Barcelona, perla del Mediterráneo’, en què es promocionaven els principals atractius de la ciutat. Entre aquests espais hi havia el monument de Colom, la plaça de Catalunya, el passeig de Gràcia, el Parc d’Atraccions del Tibidabo, el Parc de la Ciutadella i el Parc Güell. Per contra, no hi apareixien llocs emblemàtics del turisme actual com la Rambla, el barri Gòtic o la Sagrada Família.