El Departament de Cultura de la Generalitat ha acceptat la petició de declarar una part de l’antiga presó de dones de la Trinitat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de lloc històric. Es tracta del màxim nivell de protecció patrimonial i reconeix el valor d’aquest espai com a lloc clau de memòria de la repressió franquista contra les dones.
La decisió arriba després d’anys de reclamacions d’entitats veïnals, feministes i de memòria històrica de la Trinitat Vella, que exigien preservar una part de l’edifici en el marc del nou planejament urbanístic posterior al tancament del centre penitenciari.
Preservació parcial i centre de memòria
La protecció prevista inclou la conservació de l’edifici del cos de la guàrdia i la garita de vigilància. Només es conservarà aquesta part, de manera que l’Ajuntament i l’Institut Municipal de l’Habitatge puguin continuar les feines d’enderroc de la resta de l’entorn, fet que ha de permetre la futura construcció de 400 pisos d’habitatge públic en el marc del projecte urbanístic Trinitat Nord.
Les entitats veïnals consideren que la destrucció total del conjunt hauria suposat una pèrdua irreparable, especialment tenint en compte que la presó Model, destinada a homes, sí que s’ha conservat. Les entitats impulsores celebren la decisió com una victòria de la mobilització veïnal i un pas endavant en el reconeixement de la memòria democràtica i feminista de la ciutat.
Suport de l’advocacia catalana
El Consell de l’Advocacia Catalana, òrgan que aglutina els 14 col·legis d’advocats de Catalunya, ha mostrat també el suport a la iniciativa de conservació atès que considera la presó de dones “un espai essencial que actua com a testimoni del franquisme i com a eina pedagògica democràtica“.
Alhora, creuen que la preservació és compatible amb el desenvolupament del projecte constructiu d’habitatge públics i, d’aquesta manera, se salvaria el principal escull en què s’ha escudat l’Ajuntament aquests darrers anys per girar l’esquena a les demandes veïnals.
“Un doble càstig pel fet de ser dones”
La presó de dones de la Trinitat va ser un dels principals centres de reclusió de dones a Catalunya durant el franquisme. Hi van estar empresonades tant preses polítiques com dones acusades de delictes socials, en un context de repressió específica per raó de gènere.
A finals de la dictadura, l’espai va esdevenir també escenari de mobilitzacions feministes que reclamaven l’abolició de delictes com l’avortament o l’adulteri, la millora de les condicions de vida de les internes i la retirada de les Cruzadas Evangélicas, la comunitat religiosa que gestionava el centre i exercia una forta repressió ideològica i psicològica sobre les preses.
El 17 d’abril, la Generalitat va notificar als impulsors de la iniciativa l’inici del procediment de protecció, un fet que “ha refermat el valor arquitectònic de l’edifici i el seu paper com a instrument de repressió franquista“, assenyalen en un comunicat. El document subratlla que la presó tenia un doble objectiu: castigar les internes i fer-ho, de manera específica, pel fet de ser dones. “La voluntat i el paper històric de la presó de dones de la Trinitat ha estat clar: vigilar, adoctrinar i castigar la dissidència política i ideològica de dones contràries al règim franquista”, assenyala l’informe de les entitats.
Llista d’entitats impulsores
L’associació Trinitat Uneix i l’Associació per a la Recerca i Divulgació de la Memòria Històrica de Trinitat Vella són les entitats que el 2021 van arrencar amb la iniciativa per conservar parts de la presó i s’hi s’han unit una llarga llista d’entitats en suport de la preservació:
- Comissió de la Dignitat
- Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor
- Amics de la Fabra & Coats. Extreballadors/es
- Associació Comissió per la Recerca i la Divulgació de la Memòria de Trinitat Vella
- Associació Feminista Amigues de l’Olivera
- Associació Cultural Grup d’Escola Activa per a Dones
- AEHA (Associació d’Estudis Històrics d’Automoció)
- Xarxa d’Economia Solidària de Sant Andreu
- Bit Lab Cultural, SCCL
- Centre d’Estudis – Arxiu Vilabesòs
- Fundació Museu de la Maquinista Terrestre i Marítima
