Petita d’alçada però amb un gran caràcter i estima pel seu barri. Molts recorden l’Angeleta com un autèntic personatge de conte entre joguines i castanyes. El barri de la Marina de Port vol mantenir el fil d’aquesta història i, per això, una placeta sense nom passarà a dir-se oficialment aviat placeta de la Castanyera Angeleta.
“Alegre, bufona i sempre disposada a participar en qualsevol activitat”, així la descriu Neus Borrell, de La Marina Viva, per a l’Infobarris. “Era una dona petita, però era gran en el que feia“, afegeix. L’Angeleta era una veïna molt estimada al barri. Arribada de Galícia, va obrir una botiga clau al barri i a l’hivern va començar a fer castanyes. Un cop jubilada, va continuar repartint-ne a tothom, sovint a la Casa del Rellotge, quan hi havia activitats per al veïnat. “Les feia com s’ha fet tota la vida, remenant el foc”, explica la Neus.
Una botiga de confiança
El fill de l’Angeleta, Josep Maria Ferrer, explica que un cop arribada de Galícia va instal·lar-se al carrer de la Mare de Déu de Port, 108. El seu home, treballador de la Renfe i fuster, va construir-li una barraca que feia la funció de botiga. I allà hi venia pa, productes d’estraperlo i, més endavant, joguines. “Vaig néixer l’any 1943 i recordo la parada sempre plena de gent”, explica en Josep Maria. “La meva mare era la tafanera del barri, dit amb tot l’amor del món”, afegeix amb un somriure. De fet, l’Angeleta parlava amb tothom i sempre tenia una paraula o gest per ajudar.
“Li explicaven qualsevol problema i no saps com el resolia. Amb cèntims no gaire, perquè no en tenia. Jo de cèntims no n’he vist mai a casa, els que hi havia al calaix, que eren pocs”, recorda. De fet l’Angeleta estimava molt la gent del barri i els defensava. Ara bé, si algú feia una malifeta no dubtava a “agafar-lo per l’orella i ficar-lo dins la caseta per dir que no havia de fer les coses malament”.
Una “fada protectora”
El seu primer net, que va néixer al passadís que hi havia entre la botiga i la casa, recorda que sempre l’acompanyava a comprar joguines. “Anàvem a la Unió o a Santa Eulàlia per encarregar les joguines als Reis “, explica. I en Xavier elogia la gran capacitat de càlcul mental que tenia la seva àvia tot i no tenir estudis. “Agafava una llista de preus llarga i la sumava de baix a dalt i no s’equivocava. A més, treia els tants per cent de cap“, comenta.
El net recorda la botiga plena de caixes fins al sostre, sobretot abans de Reis. “Ara gairebé ningú fia res, però ella mantenia la il·lusió. Li feien l’encàrrec, embolicava els regals i els guardàvem a dalt en una habitació, perquè la botiga era petita i la gent anava pagant a poc a poc, com podíem”, explica. El barri era com un poble i ella era una mena de “fada protectora”. “Li deien: ‘Angeleta, aquesta setmana només et puc donar cinc pessetes’. I ella els responia: ‘No t’amoïnis, si et fan falta queda-te-les'”, explica.
Un llegat que emociona
Des de La Marina Viva, Daniel Fernández assenyala que ja feia temps que volien homenatjar l’Angeleta. Havien pensat en una gegatona o una exposició, fins que es van adonar que hi havia una placeta sense nom, un punt de trobada al barri. La proposta de batejar l’espai com a placeta de la Castanyera Angeleta va agradar a la comissió de memòria de Sants-Montjuïc. Aleshores tothom va començar a recordar-la i a explicar anècdotes.
Treballadora, implicada, generosa amb el temps i la gent, l’Angeleta ha deixat un llegat que emociona. “Trobar ara gent com ella no és tan fàcil. I si n’hi ha, s’ha de fomentar”, comenta en Daniel. Posar el seu nom a la placeta és una manera de conservar la història del port, de fer-la viva i donar referents amb comerciants, infants i dones petites i grans. Tothom en dirà la placeta de la Castanyera. I aquest és l’objectiu: crear identitat, orgull i memòria de barri“, sentencia en Daniel.
